LA VIA AUGUSTA, (el poc) l’ art de l’engany i de la demagògia

Llegeixo una breu entrada en el bloc La via augusta, i no puc evitar de referir-m’hi. No em sorprèn l’article, provenint d’un sectari bloc, i per al meu gust una mica “carca”, que habitualment ha volgut culpar dels fracassos del tripartit a altres persones, com allò de què tot el món està en contra meva però jo no soc el culpable. Bé, ens fiquem en situació, en rèplica a un article fet pels Ebrediputats, on instaven al Delegat del Govern Lluís Salvadó a dimitir per poder presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, La Via Augusta ho compara amb el President de la Diputació, instant a Poblet a deixar aquest càrrec per poder presentar-se al Parlament. Un altre cop, o l’escriptor d’aquest bloc no se n’adona de com funcionen les coses, fet poc probable donada la seva llarga trajectòria política, o bé vol desinformar i enganyar els seus lectors. No és el mateix, i ell ho sap, però tot i això enganya i fa demagògia. Un Delegat de Govern no ha de formar obra i part en unes eleccions al Parlament, ja que en aquestes eleccions s’elegeixen als parlamentaris que han de formar govern, i el Delegat és govern! El Delegat ha de vetllar pel correcte funcionament en el dia de les eleccions, ja que ell és la veu de la Generalitat de Catalunya a les nostres Terres. I em pregunto, com ho farà, com podrà vetllar, si ell és part activa de l’aconteixement? Cal recordar que ja va haver un Delegat de Govern a Terres de l’Ebre que va dimitir del seu càrrec per a presentar-se com a Diputat al Parlament, ja que considerava que era l’èticament correcte. Per l’altra banda, tots sabem que Poblet és President de la Diputació, i és el cap de llista al de CiU al Parlament, ah! i també és alcalde! Què te a veure? La diputació, com els consells comarcals i els ajuntament no influeixen sobre el Govern de la Generalitat, ni sobre les eleccions al Parlament, ja que son institucions d’un altre rang. A més a més, el que també sabem, és que el President de la Diputació és elegit després d’unes eleccions municipals, d’acord a la distribució de resultats. Si no fos així, no es podria presentar cap diputat que fos alcalde, regidor, o conseller comarcal. Per què La Via Augusta barreja cols i naps en la mateixa cistella, quan és evident que no té cap influència ser President de la Diputació a les eleccions al Parlament, i en canvi no accepta que el Delegat del Govern sí que té influència en les eleccions al Parlament? La resposta també es evident, i coneguda per molts lectors de la Via Augusta. Cadascú que traigue les seves pròpies conclusions.

El preu de la crítica

Permeteu-me que no us parli de la sentència del Tribunal Constitucional. Sé que en aquests moments, i durant molt temps, serà un tema clau i central en la nostra història, i que la majoria d’articles d’opinió que es publicaran aniran en aquesta línia, però com us he comentat prèviament, m’agradaria comentar un altre tema, també molt important, sobre com s’està governant i gestionant el nostre país.

He llegit en el Diari Oficial de la Generalitat, que el dia 22 de juny van cessar al director d’una important agència, vital entre altres àmbits, per al sector ramader i alimentari del país. Una persona que va desplegar aquesta mateixa agència, i que és reconeguda tant a nivell nacional com internacional, com un dels experts més importants del sector. Doncs be, aquesta persona ha estat cessada per tenir certes discrepàncies en la Conselleria, al voler continuar desenvolupant la seva feina, com tècnicament millor creia, i amb el suport dels màxims entesos del sector. O sigui, als grans experts i especialistes del país se’ls fa fora, i jo em pregunto: Si no es compta amb els millors, cap on anem? I una altra pregunta més important encara: a qui ficaran al seu lloc?

De casos, durant aquests darrers 7 anys, en tenim molts. Gent molt vàlida, que han anat fent fóra sense cap criteri. En certa part, ho puc entendre donat el sectarisme demostrat pel tripartit. Cessen gent que ells mateixos havien col·locat a llocs de decisió, pel motiu de ser crítics amb la Conselleria de torn, o voler fer les coses d’una manera més racional. Un expert, un professional ja no pot fer crítica, està prohibit. El preu de fer-ho: el cessament.

Aquestes pràctiques em recorden a vells temps, personalment viscuts a través dels llibres d’història. Tot i que ara no s’envia a la gent a Sibèria, la exilien a d’altres països, ja que aquí els tenen completament vetats, i no els queda cap altre remei.

Fa falta una nova visió, un govern que potenciï als màxims experts, i els doni tot el suport dintre dels seus àmbits d’actuació. Cal tenir als millors per a què el nostre país torni a ser considerat com una potència mundial. Cal gestió tècnica, en base a la experiència i els coneixements. I per suposat, cal base crítica per a millorar. De no ser així, continuarem estan governats pels que no són els millors, i així ens va... Aquest també és un motiu molt important per a què hi hagi un canvi. Un canvi que el mateix Artur Mas ha reconegut com necessari, afirmant que comptarà amb els millors professionals al govern. Per una Catalunya competitiva, Comença el canvi.

Jerry Maguire in the air

Ahir vaig estar mirant Up in the air, del George Clooney. No estava molt convençut de voler veure-la ja que em pensava que seria simplement una pel·lícula sobre la crisi i les seves conseqüències al món empresarial contades per un tauró de les finances. Reconec que estava equivocat. Em va agradar el tema, el fons i el rerefons. La impersonalitat en les relacions personals, la mecanització just-in-time de la vida diària, i la utilització 2.0 per no haver de mirar als ulls són alguns dels exemples que ens mostra el director per fer-nos veure com ha evolucionat la societat i per quins camins anem.

Fa un parell de setmanes, Ceferí Soler ens va fer classe al màster sobre lideratge i conducció d’equips. Quasi al final ens va ficar els 5 primers minuts de Jerry Maguire (del Tom Cruise). No els comentaré ara, tot i que us recomano que mireu aquesta pel.li. Quan vam finalitzar la classe, mentre anàvem sortint, els companys comentàvem què ens havia semblat. Com sempre, diversitat d’opinions. Per una banda, els que defensaven l’ambició i la superació personal per assolir l’èxit: el tot s’hi val. Per l’altra part, els que creien que s’ha de seguir unes normes, uns valors per conviure en la societat, i que això és completament compatible el desenvolupament del sistema. Hi havia qui acusava a les escoles de negocis, per fabricar estereotips. Per suposat, qui acusava a les empreses per la seva voracitat. Moltes opinions per a tan poc temps.

Podria ser un bon tema de debat, i podríem passar-nos hores argumentant sobre les diverses postures que ens trobaríem. Ara bé, personalment, no m’agradaria que se’m valorés per les milles que faig al cap de l’any...

Universitats, on anem?

Llegeixo que avui han boicotejat un acte de la Rosa Díez a la UAB. Aquesta senyora té unes idees molt diferents a les que puc arribar a tenir jo mateix, però per això no la he de fer callar, ja que pel simple fet de ser persona, té tot el dret a expressar-se lliurement. Si no m’agrada el que diu, la contestaré o em callaré, però no la faré callar a ella.

Sempre he sentit que la universitat és el temple del saber, i on la gent aprèn i adquireix uns coneixements que els han de ser útils per a aplicar-los al llarg de la seva vida. Entre aquests coneixements adquirits, uns dels principals hauria de ser la capacitat de debat, de reflexió, l’intercanvi d’idees i el raonament.

Alguna cosa falla. Si els mateixos estudiants (per no dir-los d’una altra manera) no deixen expressar les idees d’una persona, i fins i tot la intenten agredir, algú em pot dir cap on anem? Si alguns d’aquests mateixos estudiants en aquesta universitat també van intentar boicotejar un expresident de govern com l’Ibarretxe ara fa unes setmanes, algú em pot dir cap on anem? Si alguns d’aquests estudiants okupen i destrossen les instal·lacions, pensant-se que encara estem en època franquista (segur que precisament aquests no ho haguessin fet) quan lo de Bolonya, algú em pot explicar cap on anem?

Penós i trist. Algú hauria d’actuar , si no volem que quatre ......... tornen a impulsar la censura de la paraula quan ells vulguin, i a qui vulguin.

article Ebrediputats

reprodueixo article de Paco Sancho al blog www.ebrediputats.blogspot.com :


Conseller, jo l’acuso

Benvolgut (és un dir) Conseller Saura, vostè i jo ens coneixem fa molts anys, i quan dic molts, vull dir prous. Que vostè és capaç de mentir ho sabem vostè i jo, també de fa molts anys. Em va sorprendre la seva reacció a la Comissió del Parlament on es discutia l’incendi d’Horta. Com ja pot suposar, el que em va sorprendre no és que mentís, el que em va sorprendre va ser que encara fós capaç de tenir una reacció prepotent, dient que li repugnava l’actitud de la oposició. Jo que el conec, sé que teatralitzava. A qui menys pot enganyar vostè, és a vostè mateix.

Jo l’acuso: l’acuso d’haver mentit des del primer moment, de saber des del primer momen
t, i a través del seu comissari Joan Boada, que a Horta hi havia hagut descoordinació, improvisació, i en un moment determinat, pànic descontrolat amb resultats dolosos.

L’acuso d’ haver prioritzat la seva salvació política a l’assumpció de responsabilitats, a l’anàlisi dels fets. L’acuso de convocar precipitadament, a corre-cuita, una comissió al Parlament amb dos objectius: Primer, donar per tancat l’afer. Segon, obligar a l’oposició a pronunciar-se en calent, cosa que li facilitava acusar-la de manca de sensibilitat amb les víctimes. O callàvem, o érem uns insensibles. La mateixa tàctica van utilitzar contra l’alcalde i els veïns d’Horta. En lloc de rebre explicacions havíem d’explicar-nos.

L’acuso d’haver utilitzat (a corre-cuita) el primer informe, que li permetia tancar l’afer, per evitar qualsevol posterior investigació, atribuint l’origen del foc a un llamp. Els hi anava com anell al dit, pretenia que en base a aquest informe es tanquessin fins i tot les diligències judicials. Si les causes eren naturals, ni hi havia causa. “CARPETAZO”. Aquesta era la seva intenció.

L’acuso de refugiar-se darrera els cossos que estan sota les seves ordres, minant la seva credibilitat, i col·locant-los a primera línia de pressió política, sotmetent-los a un fort desgast, enlloc de ser vostè qui assumeixi les responsabilitats que té. Que te vostè , no ells.

L’acuso de mentir intencionadament al Parlament. Vostè, jo i tots les veïns d’Horta sabem que va haver descoordinació. Per això no pot contestar on eren els 13 comandaments que configuren l’organigrama que havia de coordinar els treballs d’extinció de l’incendi. L’acuso d’amagar que no eren al lloc que els hi tocava per que a meitat mati es va donar per quasi controlat l’incendi. Tot i que els veïns advertien de la segura garbinada.

L’acuso de no haver fet arribar als jutjats des del primer moment tots els informes, incloent l’informe “anotacions d’incidències”. L’acuso de no informar al Parlament de les causes de la destitució dels tres comandaments amb responsabilitat a l’operatiu d’Horta.

L’acuso d’utilitzar pressió emocional sobre l’oposició, no nomes invitant a tot els comandaments de bombers. Sabíem molt be on eren el dia de la Comissió. No sabíem i encara no sabem on eren, perquè vostè no ho va contestar, el dia de l’incendi.

L’acuso de mentir sense dissimular-ho, amb prepotència, amb menyspreu. L’acuso d’haver menystingut tots els testimonis de la gent d’Horta, els testimonis dels alcaldes, i finalment, el testimoni d’un dels ferits greus, que explica que no van tenir suficient informació per a prendre les decisions correctes.L’acuso de poc respecte al Parlament mentint i reaccionant amb una prepotència impròpia d’un Conseller.

Parla de repugnància, certament produeix repugnància i indignació. És repugnant que un Conseller sigui capaç d’insinuar que la responsabilitat última és de les pròpies víctimes, repugnància. És repugnant escoltar com un Conseller atribueix part de la responsabilitat a l’evacuació de les BRIF, evacuació que vostè tenia l’obligació de coordinar. És repugnant la desqualificació del Conseller cap els motius de l’advocat que representa les famílies, parlant de “estratègia interessada”. És repugnant que un Conseller es creï la seva particular “zona de seguretat política” escudant-se amb el “secret de sumari” per tal de faltar a la veritat i al respecte degut al Parlament i als ciutadans que representa. Repugna.

Repugna, no sorprèn. Com ja sap , ja li he dit, ens coneixem de fa molts anys ; a qui menys pot enganyar, conseller, és a vostè mateix. Vostè sap millor que ningú fins a quin punt la seva carrera política està basada en la mentida. Jo l’acuso, vostè i el temps són (en seran) el meu principal testimoni.

Francesc Sancho. Ebrediputat.

Terra Alta

A unes 6 setmanes vista per finalitzar a temporada turística, i a punt de començar el nou curs polític (això si hem finalitzat l'anterior...), em venia bé desconnectar durant 2-3 dies, i he aprofitat per anar a la Terra Alta, a Arnes, el poble de la mel.

El centre d'interpretació dels 115 dies, a Corbera, el Poble Vell, el centre d'estudis de la Batalla de l'Ebre a Gandesa, nius d'ametralladores i trinxeres, la Fontcalda, l'ecomuseu, Horta, les Roques de Benet, Santa Bàrbara..., i molts altres llocs molt recomanables de veure, en una comarca que té molta història, i on els seus pobles, junts tenen molt de futur. Ja fa anys que alguns s'ho han cregut, i que estan treballant per aconseguir-ho, i per a què els seus fills i filles puguen quedar-se als seus pobles. D'altres no, la dolenteria els cega.

És dur, molt dur, ho sé, la vida en aquesta comarca no ha sigut mai fàcil: el terreny, la climatologia, les distàncies... I ara al camp, en la caiguda dels preus, ja veurem com s'ho podran trampejar els pagesos... Mentrestant el govern, com deia La Trinca: "na"-dinant "na"-dinant "na"-dinant.

Lo dit, Terra Alta, el Pirineu de les Terres de l'Ebre, molt recomanable per passar uns dies (setmanes, mesos, anys...) d'activitats i de descans. A mi m'ha revitalitzat. Per allotjar-vos, si voleu estar bé, i voleu tenir la possbilitat de llegir un bon llibre al jardí en vistes als ports: http://www.lesvalletes.org/ , a Arnes. Ja m'ho contareu!!

l'Estat inverteix a Catalunya !! ??

Les inversions són necessàries, i els 600.000.-euros que el Ministeri de Foment diu que invertirà en les estacions de trens de tota la província de Tarragona seran útils, tot i que em semblen insuficients.

Pel que a Terres de l’Ebre pertoca, una petita part d’aquest diners aniran a parar a l’estació de l’Aldea. Segons he pogut llegir, ficaran unes portes automàtiques i algunes coses més. Ja dic, està bé, però no és suficient, no arriba ni a suficient...

Recordo una moció del nostre Senador Joan Roig que instava al govern a fer la redacció i posterior execució d’un Pla Director que contemplés els següents punts:

-La millora dels accessos a l’estació de tren de l’Aldea des de la seva connexió amb la N-235

-L’ampliació i adequació de la zona d’aparcaments; la reforma, rehabilitació, ampliació i adequació de l’estació de tren i les infraestructures internes - zona d’espera, atenció, cafeteria o compra de bitllets - per a poder prestar més i millors serveis als viatgers, així com per a donar resposta a les necessitats actuals i futures dels usuaris.

A més a més, Roig també instava a augmentar de la freqüència i la parada dels trens regionals, entre Tortosa i Barcelona, tal i com diuen les resolucions 50/VIII i 138/VIII aprovades pel Parlament de Catalunya el 20 de juny del 2007 i el 13 de febrer del 2008, respectivament

Tal i com deia en aquesta moció, Roig proposava hi hagués una parada de l’Euromed a l’Aldea, servei importantíssim per a la vertebració del territori, i fundamental per al futur econòmic i social de les Terres de l’Ebre , a més a més de què la implantació dels trens AVANT sigui el més aviat possible. I que es restauri el més aviat possible, el servei de vigilància i l’atenció nocturna, tal i com es prestava fins al mes de novembre del 2008.

600.000 euros, i anunciats a “bombo i plateret”. Cada un que jutge per sí mateix. De tot el que és necessari per a l'estació de l'Aldea, engrunes. I a esperar el traspàs de rodalies, vist lo vist, ho tenim magre.

EL FINANÇAMENT I LA POLÍTICA

Us reprodueixo en el meu bloc el darrer post d'Ebrediputats, ja que es tracta d'un article sobre el finançament bastant aclaridor, on es comenten les xifres proposades per Convergència i la demagògia del tripartit al respecte. Us recomano la seva lectura, que a més de ser amena és prou instructiva:

EL FINANÇAMENT I LA POLÍTICA:

(Clica l'imagen per verure les xifres oficials de sortida. )

Ja no va més. De fet s'han ultrapassat tots els terminis. Més d'un any de retard. Múltiples dades entorn al finançament. Incompliments que afecten també a les inversions en infraestructures i a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Certament no és un problema de política és un problema de matemàtiques. De compliment de la llei. Així de senzill.

Molts es queixaven que en un moment determinat es fes política i es pactés (Amb ZP). Ara aparquen el seu radicalisme i allò que era inacceptable i insuficient a l'hora del pacte és assumible i fins i tot excessiu a l'hora de la matemàtica. Del dit al fet.Ens acusen de donar més d'una xifra. Cert i tant!! Matemàtica pura......i ho saben, doncs suposem que saben comptar.Jo, nosaltres varem votar l'Estatut. Coneixem el redactat definitiu. L'Estatut del 2006, com tots sabem no estableix una xifra. Estableix una cistella d'impostos com correspon a una norma de les seves característiques. Estableix una cistella del 50 % de l'IRPF ,el 58% dels impostos especials i el 50% de l'IVA.

Aquesta és la xifra!! Aconseguida amb la negociació política. Ara cal que no ens la devaluïn aquells que no volen o no saben fer matemàtica. Aquesta xifra si es calcula amb els pressupostos del 2009 ens dona un increment de 5630 milions d'euros: Insisteixo, aquells que consideraven l'acord insuficient, ara el troben excesiu, fins i tot, demagògic. La xifra és diferent si la calculem amb els presupostos del 2008, ens dona un resultat de 5229 milions, i si la calculen referida al 2006 any d'aprovació de l'Estatut ens dona una xifra menor. Certament hem anat donant resultats referits a l'any d'aplicació i de negociació. Encara se'n poden calcular altres de xifres.

Preguntem també, si hem de calcular i sumar els diners que corresponen a l'any .. anys, perduts durant la negociació?

Hem de comptabilitzar les inversions no fetes i que corresponen a la disposició addicional tercera?

Hem de fer com Andalusia i comptabilitzar el deute històric?

Clar que hem donat vàries xifres!! Les que ens toquen!!! Dels pressupostos de l'Estat liquidats de cada exercici del 2006, 2007, 2008, i 2009. (Un cop tancat l'exercici i en funció de la recaptació real de cada impost). L'Estatut es va aprovar al 2006 i te data d'aplicació. Entenem que els endarreriments els hem de cobrar, si et passes de termini no per això has de pedre part de la cistella, aquesta té, deu tenir efectes retroactius, des de quan va néixer el dret a cobrar-ho. Hem d'advertir que comptar amb els pressupostos del 2006 i no cobrar fins el 2010 és un engany matemàtic i financer!! Per cert, que els 3, 4 o 5 milions del any perdut , són deficit real . De fet el dèficit d'aquest any, és quasi 5 mil milions. Per què deu ser?

L'ACORD DE FINANÇAMENT DE CIU:

Clica l'imagen per veure les xifres oficials de la Generalitat.

Ara anem a la política. La que ens fan. L'acord de finançament CiU, PP, aquell tan dolent. Quan va produir?

Anem a les xifres donades pel propi Govern de la Genaralitat a través de la Direcció General d'Anàlisi i Política Financera del Departament d'Economia i Finances. Penjarem la publicació, ens temem, que la vulguin eliminar. Els ingressos pressupostaris de la Generalitat "vinculats al model de finançament" eren a l'any 2001 de 10.900 milions d'euros, al 2002 de 12.023, de llavors, al 2004 de 14.600!!! I ara de més de 21.410!!! S'han més que duplicat. Clar, va ser un molt mal acord!! Com que era de CiU!!

L'increment de finançament d'aquell acord, segons xifres publicades per la Generalitat actual, al tercer any va ser de 3700 milions, la mateixa que reclama ara!! la Cambra de Comerç, al tercer any d'aplicació.

Per cert del 2006 al 2009, ja van tres anys. Si comptem en xifres relatives l'escàndol ja és total, ja que només reclamem reduir el 2 o 3% del dèficit fiscal que és de un entre 9 o 10 %, cosa que sembla excesiva a aquells que prometien o reduir-lo tot o la independència!!! Pubiquem les xifres de la pròpia Generalitat perquè quedi clar que menteixen o no saben matemàtiques.

Ho publiquem amb orgull i amb una certesa, els resultats al 2014 seran retòricament el que vulguin, però tampoc en finançament, en 6 o 9 anys no milloraran els ultims 9 de CiU. Els pressupostos no es duplicaran. Amb CiU, sí. Matemàtica pura.

En fi, menys demagògia política i més matemàtica.. si... és que en saben.

Wind of change

Es percep en l'ambient, això no durarà molt més. El primer experiment els va sortir malament, ja que no comptaven en les sortides del Carod. Aquest segon experiment, a l'igual que el primer, únicament negociat per a mantenir a convergència fora de la Generalitat ha sigut molt pitjor, ja que l'immobilisme i ineficàcia ha sigut mantinguda per un mutisme total per part de tots els membres del govern, i d'un president de la generalitat desaparegut i sense capacitat d'actuació, amb uns consellers que s'atreveixen a contadir-lo, sense que passe res de res.

El finançament s'eternitza, i com sempre, la culpa és de CiU, quan porten més de 5 anys governant, l'estatut es va aprobar al 2006, i fa un any que s'havia d'haver complert el que la llei exigeix. La situació al carrer és dramàtica, dia sí dia també parles amb amics que et comenten que estan a l'atur o que estan a punt de tancar les seves empreses, i que aqui ningú els ajuda. Com els han d'ajudar si no tenen ni idea del que s'ha de fer! a les sessions de control del Parlament i les intervencions del Castells em remeteixo.

L'activitat al Parlament és frenètica. El tripartit vol enllestir molts temes abans de l'estiu... per què??????? vents de canvi, i tot això fa olor a eleccions anticipades... temps al temps, i tot quedarà al seu lloc: iniciativa manifestant-se, esquerra brindant al sol, i els socialistes amenaçant en què vindrà la dreta. Ah, i com no, convergència governant, amb responsabilitat i serietat, que és el que precisament li fa falta al nostres país. D'experiments ja n'em tingut prou.

Ausàs i la llei electoral (again)

El Conseller Ausàs aquesta setmana ha ficat damunt de la taula el debat d'una nova llei electoral, oferint als grups parlamentaris un articulat d'una de les porpostes estrelles -per no dir estrellades- del tripartit (primera i segona part). Cada cop més Esquerra es pareix al PP: quan veuen problemes llancen cortines de fum i intenten desviar l'atenció.

En moments tan complicats per al nostre país, immers ens una gran crisi econòmica, a més d'un desgovern flagrant i d'una subordinació radical a Madrid, als d'Esquerra no se'ls ocurreix una altra cosa que voler ficar la llei electoral a debat! Per a què? si saben perfectament que els seus socis de govern no li donaran suport! Què volen acabar d'incendiar el país quan ells saben que en aquest moment, donada la situació política catalana, i del propi tripartit, no tiraran endavant aquesta llei?

En fi... un altre debat estèril i inútil, que fa crèixer la desfecció per la política. Un debat que ja cansa per repetitiu. Un debat poc seriós, i amb objectius partidistes de despiste, de desviar l'atenció d'aquest mal govern. Si realment volen debatre-la, a Convergència ens tindran al seu costat, però molt em temo, que no és la seva intenció.