LA VIA AUGUSTA, (el poc) l’ art de l’engany i de la demagògia

Llegeixo una breu entrada en el bloc La via augusta, i no puc evitar de referir-m’hi. No em sorprèn l’article, provenint d’un sectari bloc, i per al meu gust una mica “carca”, que habitualment ha volgut culpar dels fracassos del tripartit a altres persones, com allò de què tot el món està en contra meva però jo no soc el culpable. Bé, ens fiquem en situació, en rèplica a un article fet pels Ebrediputats, on instaven al Delegat del Govern Lluís Salvadó a dimitir per poder presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, La Via Augusta ho compara amb el President de la Diputació, instant a Poblet a deixar aquest càrrec per poder presentar-se al Parlament. Un altre cop, o l’escriptor d’aquest bloc no se n’adona de com funcionen les coses, fet poc probable donada la seva llarga trajectòria política, o bé vol desinformar i enganyar els seus lectors. No és el mateix, i ell ho sap, però tot i això enganya i fa demagògia. Un Delegat de Govern no ha de formar obra i part en unes eleccions al Parlament, ja que en aquestes eleccions s’elegeixen als parlamentaris que han de formar govern, i el Delegat és govern! El Delegat ha de vetllar pel correcte funcionament en el dia de les eleccions, ja que ell és la veu de la Generalitat de Catalunya a les nostres Terres. I em pregunto, com ho farà, com podrà vetllar, si ell és part activa de l’aconteixement? Cal recordar que ja va haver un Delegat de Govern a Terres de l’Ebre que va dimitir del seu càrrec per a presentar-se com a Diputat al Parlament, ja que considerava que era l’èticament correcte. Per l’altra banda, tots sabem que Poblet és President de la Diputació, i és el cap de llista al de CiU al Parlament, ah! i també és alcalde! Què te a veure? La diputació, com els consells comarcals i els ajuntament no influeixen sobre el Govern de la Generalitat, ni sobre les eleccions al Parlament, ja que son institucions d’un altre rang. A més a més, el que també sabem, és que el President de la Diputació és elegit després d’unes eleccions municipals, d’acord a la distribució de resultats. Si no fos així, no es podria presentar cap diputat que fos alcalde, regidor, o conseller comarcal. Per què La Via Augusta barreja cols i naps en la mateixa cistella, quan és evident que no té cap influència ser President de la Diputació a les eleccions al Parlament, i en canvi no accepta que el Delegat del Govern sí que té influència en les eleccions al Parlament? La resposta també es evident, i coneguda per molts lectors de la Via Augusta. Cadascú que traigue les seves pròpies conclusions.

El preu de la crítica

Permeteu-me que no us parli de la sentència del Tribunal Constitucional. Sé que en aquests moments, i durant molt temps, serà un tema clau i central en la nostra història, i que la majoria d’articles d’opinió que es publicaran aniran en aquesta línia, però com us he comentat prèviament, m’agradaria comentar un altre tema, també molt important, sobre com s’està governant i gestionant el nostre país.

He llegit en el Diari Oficial de la Generalitat, que el dia 22 de juny van cessar al director d’una important agència, vital entre altres àmbits, per al sector ramader i alimentari del país. Una persona que va desplegar aquesta mateixa agència, i que és reconeguda tant a nivell nacional com internacional, com un dels experts més importants del sector. Doncs be, aquesta persona ha estat cessada per tenir certes discrepàncies en la Conselleria, al voler continuar desenvolupant la seva feina, com tècnicament millor creia, i amb el suport dels màxims entesos del sector. O sigui, als grans experts i especialistes del país se’ls fa fora, i jo em pregunto: Si no es compta amb els millors, cap on anem? I una altra pregunta més important encara: a qui ficaran al seu lloc?

De casos, durant aquests darrers 7 anys, en tenim molts. Gent molt vàlida, que han anat fent fóra sense cap criteri. En certa part, ho puc entendre donat el sectarisme demostrat pel tripartit. Cessen gent que ells mateixos havien col·locat a llocs de decisió, pel motiu de ser crítics amb la Conselleria de torn, o voler fer les coses d’una manera més racional. Un expert, un professional ja no pot fer crítica, està prohibit. El preu de fer-ho: el cessament.

Aquestes pràctiques em recorden a vells temps, personalment viscuts a través dels llibres d’història. Tot i que ara no s’envia a la gent a Sibèria, la exilien a d’altres països, ja que aquí els tenen completament vetats, i no els queda cap altre remei.

Fa falta una nova visió, un govern que potenciï als màxims experts, i els doni tot el suport dintre dels seus àmbits d’actuació. Cal tenir als millors per a què el nostre país torni a ser considerat com una potència mundial. Cal gestió tècnica, en base a la experiència i els coneixements. I per suposat, cal base crítica per a millorar. De no ser així, continuarem estan governats pels que no són els millors, i així ens va... Aquest també és un motiu molt important per a què hi hagi un canvi. Un canvi que el mateix Artur Mas ha reconegut com necessari, afirmant que comptarà amb els millors professionals al govern. Per una Catalunya competitiva, Comença el canvi.

article Ebrediputats

reprodueixo article de Paco Sancho al blog www.ebrediputats.blogspot.com :


Conseller, jo l’acuso

Benvolgut (és un dir) Conseller Saura, vostè i jo ens coneixem fa molts anys, i quan dic molts, vull dir prous. Que vostè és capaç de mentir ho sabem vostè i jo, també de fa molts anys. Em va sorprendre la seva reacció a la Comissió del Parlament on es discutia l’incendi d’Horta. Com ja pot suposar, el que em va sorprendre no és que mentís, el que em va sorprendre va ser que encara fós capaç de tenir una reacció prepotent, dient que li repugnava l’actitud de la oposició. Jo que el conec, sé que teatralitzava. A qui menys pot enganyar vostè, és a vostè mateix.

Jo l’acuso: l’acuso d’haver mentit des del primer moment, de saber des del primer momen
t, i a través del seu comissari Joan Boada, que a Horta hi havia hagut descoordinació, improvisació, i en un moment determinat, pànic descontrolat amb resultats dolosos.

L’acuso d’ haver prioritzat la seva salvació política a l’assumpció de responsabilitats, a l’anàlisi dels fets. L’acuso de convocar precipitadament, a corre-cuita, una comissió al Parlament amb dos objectius: Primer, donar per tancat l’afer. Segon, obligar a l’oposició a pronunciar-se en calent, cosa que li facilitava acusar-la de manca de sensibilitat amb les víctimes. O callàvem, o érem uns insensibles. La mateixa tàctica van utilitzar contra l’alcalde i els veïns d’Horta. En lloc de rebre explicacions havíem d’explicar-nos.

L’acuso d’haver utilitzat (a corre-cuita) el primer informe, que li permetia tancar l’afer, per evitar qualsevol posterior investigació, atribuint l’origen del foc a un llamp. Els hi anava com anell al dit, pretenia que en base a aquest informe es tanquessin fins i tot les diligències judicials. Si les causes eren naturals, ni hi havia causa. “CARPETAZO”. Aquesta era la seva intenció.

L’acuso de refugiar-se darrera els cossos que estan sota les seves ordres, minant la seva credibilitat, i col·locant-los a primera línia de pressió política, sotmetent-los a un fort desgast, enlloc de ser vostè qui assumeixi les responsabilitats que té. Que te vostè , no ells.

L’acuso de mentir intencionadament al Parlament. Vostè, jo i tots les veïns d’Horta sabem que va haver descoordinació. Per això no pot contestar on eren els 13 comandaments que configuren l’organigrama que havia de coordinar els treballs d’extinció de l’incendi. L’acuso d’amagar que no eren al lloc que els hi tocava per que a meitat mati es va donar per quasi controlat l’incendi. Tot i que els veïns advertien de la segura garbinada.

L’acuso de no haver fet arribar als jutjats des del primer moment tots els informes, incloent l’informe “anotacions d’incidències”. L’acuso de no informar al Parlament de les causes de la destitució dels tres comandaments amb responsabilitat a l’operatiu d’Horta.

L’acuso d’utilitzar pressió emocional sobre l’oposició, no nomes invitant a tot els comandaments de bombers. Sabíem molt be on eren el dia de la Comissió. No sabíem i encara no sabem on eren, perquè vostè no ho va contestar, el dia de l’incendi.

L’acuso de mentir sense dissimular-ho, amb prepotència, amb menyspreu. L’acuso d’haver menystingut tots els testimonis de la gent d’Horta, els testimonis dels alcaldes, i finalment, el testimoni d’un dels ferits greus, que explica que no van tenir suficient informació per a prendre les decisions correctes.L’acuso de poc respecte al Parlament mentint i reaccionant amb una prepotència impròpia d’un Conseller.

Parla de repugnància, certament produeix repugnància i indignació. És repugnant que un Conseller sigui capaç d’insinuar que la responsabilitat última és de les pròpies víctimes, repugnància. És repugnant escoltar com un Conseller atribueix part de la responsabilitat a l’evacuació de les BRIF, evacuació que vostè tenia l’obligació de coordinar. És repugnant la desqualificació del Conseller cap els motius de l’advocat que representa les famílies, parlant de “estratègia interessada”. És repugnant que un Conseller es creï la seva particular “zona de seguretat política” escudant-se amb el “secret de sumari” per tal de faltar a la veritat i al respecte degut al Parlament i als ciutadans que representa. Repugna.

Repugna, no sorprèn. Com ja sap , ja li he dit, ens coneixem de fa molts anys ; a qui menys pot enganyar, conseller, és a vostè mateix. Vostè sap millor que ningú fins a quin punt la seva carrera política està basada en la mentida. Jo l’acuso, vostè i el temps són (en seran) el meu principal testimoni.

Francesc Sancho. Ebrediputat.

EL FINANÇAMENT I LA POLÍTICA

Us reprodueixo en el meu bloc el darrer post d'Ebrediputats, ja que es tracta d'un article sobre el finançament bastant aclaridor, on es comenten les xifres proposades per Convergència i la demagògia del tripartit al respecte. Us recomano la seva lectura, que a més de ser amena és prou instructiva:

EL FINANÇAMENT I LA POLÍTICA:

(Clica l'imagen per verure les xifres oficials de sortida. )

Ja no va més. De fet s'han ultrapassat tots els terminis. Més d'un any de retard. Múltiples dades entorn al finançament. Incompliments que afecten també a les inversions en infraestructures i a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Certament no és un problema de política és un problema de matemàtiques. De compliment de la llei. Així de senzill.

Molts es queixaven que en un moment determinat es fes política i es pactés (Amb ZP). Ara aparquen el seu radicalisme i allò que era inacceptable i insuficient a l'hora del pacte és assumible i fins i tot excessiu a l'hora de la matemàtica. Del dit al fet.Ens acusen de donar més d'una xifra. Cert i tant!! Matemàtica pura......i ho saben, doncs suposem que saben comptar.Jo, nosaltres varem votar l'Estatut. Coneixem el redactat definitiu. L'Estatut del 2006, com tots sabem no estableix una xifra. Estableix una cistella d'impostos com correspon a una norma de les seves característiques. Estableix una cistella del 50 % de l'IRPF ,el 58% dels impostos especials i el 50% de l'IVA.

Aquesta és la xifra!! Aconseguida amb la negociació política. Ara cal que no ens la devaluïn aquells que no volen o no saben fer matemàtica. Aquesta xifra si es calcula amb els pressupostos del 2009 ens dona un increment de 5630 milions d'euros: Insisteixo, aquells que consideraven l'acord insuficient, ara el troben excesiu, fins i tot, demagògic. La xifra és diferent si la calculem amb els presupostos del 2008, ens dona un resultat de 5229 milions, i si la calculen referida al 2006 any d'aprovació de l'Estatut ens dona una xifra menor. Certament hem anat donant resultats referits a l'any d'aplicació i de negociació. Encara se'n poden calcular altres de xifres.

Preguntem també, si hem de calcular i sumar els diners que corresponen a l'any .. anys, perduts durant la negociació?

Hem de comptabilitzar les inversions no fetes i que corresponen a la disposició addicional tercera?

Hem de fer com Andalusia i comptabilitzar el deute històric?

Clar que hem donat vàries xifres!! Les que ens toquen!!! Dels pressupostos de l'Estat liquidats de cada exercici del 2006, 2007, 2008, i 2009. (Un cop tancat l'exercici i en funció de la recaptació real de cada impost). L'Estatut es va aprovar al 2006 i te data d'aplicació. Entenem que els endarreriments els hem de cobrar, si et passes de termini no per això has de pedre part de la cistella, aquesta té, deu tenir efectes retroactius, des de quan va néixer el dret a cobrar-ho. Hem d'advertir que comptar amb els pressupostos del 2006 i no cobrar fins el 2010 és un engany matemàtic i financer!! Per cert, que els 3, 4 o 5 milions del any perdut , són deficit real . De fet el dèficit d'aquest any, és quasi 5 mil milions. Per què deu ser?

L'ACORD DE FINANÇAMENT DE CIU:

Clica l'imagen per veure les xifres oficials de la Generalitat.

Ara anem a la política. La que ens fan. L'acord de finançament CiU, PP, aquell tan dolent. Quan va produir?

Anem a les xifres donades pel propi Govern de la Genaralitat a través de la Direcció General d'Anàlisi i Política Financera del Departament d'Economia i Finances. Penjarem la publicació, ens temem, que la vulguin eliminar. Els ingressos pressupostaris de la Generalitat "vinculats al model de finançament" eren a l'any 2001 de 10.900 milions d'euros, al 2002 de 12.023, de llavors, al 2004 de 14.600!!! I ara de més de 21.410!!! S'han més que duplicat. Clar, va ser un molt mal acord!! Com que era de CiU!!

L'increment de finançament d'aquell acord, segons xifres publicades per la Generalitat actual, al tercer any va ser de 3700 milions, la mateixa que reclama ara!! la Cambra de Comerç, al tercer any d'aplicació.

Per cert del 2006 al 2009, ja van tres anys. Si comptem en xifres relatives l'escàndol ja és total, ja que només reclamem reduir el 2 o 3% del dèficit fiscal que és de un entre 9 o 10 %, cosa que sembla excesiva a aquells que prometien o reduir-lo tot o la independència!!! Pubiquem les xifres de la pròpia Generalitat perquè quedi clar que menteixen o no saben matemàtiques.

Ho publiquem amb orgull i amb una certesa, els resultats al 2014 seran retòricament el que vulguin, però tampoc en finançament, en 6 o 9 anys no milloraran els ultims 9 de CiU. Els pressupostos no es duplicaran. Amb CiU, sí. Matemàtica pura.

En fi, menys demagògia política i més matemàtica.. si... és que en saben.

Wind of change

Es percep en l'ambient, això no durarà molt més. El primer experiment els va sortir malament, ja que no comptaven en les sortides del Carod. Aquest segon experiment, a l'igual que el primer, únicament negociat per a mantenir a convergència fora de la Generalitat ha sigut molt pitjor, ja que l'immobilisme i ineficàcia ha sigut mantinguda per un mutisme total per part de tots els membres del govern, i d'un president de la generalitat desaparegut i sense capacitat d'actuació, amb uns consellers que s'atreveixen a contadir-lo, sense que passe res de res.

El finançament s'eternitza, i com sempre, la culpa és de CiU, quan porten més de 5 anys governant, l'estatut es va aprobar al 2006, i fa un any que s'havia d'haver complert el que la llei exigeix. La situació al carrer és dramàtica, dia sí dia també parles amb amics que et comenten que estan a l'atur o que estan a punt de tancar les seves empreses, i que aqui ningú els ajuda. Com els han d'ajudar si no tenen ni idea del que s'ha de fer! a les sessions de control del Parlament i les intervencions del Castells em remeteixo.

L'activitat al Parlament és frenètica. El tripartit vol enllestir molts temes abans de l'estiu... per què??????? vents de canvi, i tot això fa olor a eleccions anticipades... temps al temps, i tot quedarà al seu lloc: iniciativa manifestant-se, esquerra brindant al sol, i els socialistes amenaçant en què vindrà la dreta. Ah, i com no, convergència governant, amb responsabilitat i serietat, que és el que precisament li fa falta al nostres país. D'experiments ja n'em tingut prou.

Ausàs i la llei electoral (again)

El Conseller Ausàs aquesta setmana ha ficat damunt de la taula el debat d'una nova llei electoral, oferint als grups parlamentaris un articulat d'una de les porpostes estrelles -per no dir estrellades- del tripartit (primera i segona part). Cada cop més Esquerra es pareix al PP: quan veuen problemes llancen cortines de fum i intenten desviar l'atenció.

En moments tan complicats per al nostre país, immers ens una gran crisi econòmica, a més d'un desgovern flagrant i d'una subordinació radical a Madrid, als d'Esquerra no se'ls ocurreix una altra cosa que voler ficar la llei electoral a debat! Per a què? si saben perfectament que els seus socis de govern no li donaran suport! Què volen acabar d'incendiar el país quan ells saben que en aquest moment, donada la situació política catalana, i del propi tripartit, no tiraran endavant aquesta llei?

En fi... un altre debat estèril i inútil, que fa crèixer la desfecció per la política. Un debat que ja cansa per repetitiu. Un debat poc seriós, i amb objectius partidistes de despiste, de desviar l'atenció d'aquest mal govern. Si realment volen debatre-la, a Convergència ens tindran al seu costat, però molt em temo, que no és la seva intenció.

Capgirem la truita

Hi ha un grup al Facebook amb aquest nom, "capgirem la truita" i respon a les ganes d'unes persones a què hi haigue un canvi de govern a la Generalitat. Però no un canvi com el que pregonaven Maragall i companyia fa uns anys quan el President Pujol exercia de màxim mandatari del nostre país, no. Aquells eren canvis per a accedir al poder, sense aportar idees ni projectes, canvis on l'únic que quadraven era l'ocupació de les cadires. Res més.

Ara es vol un canvi, un canvi exclusivament subordinat a un projecte de país, i on es tenen molt clares les polítiques que es duran a terme a cada una de les conselleríes, quan aquestes estiguin comandades per gent de Convergència, i d'Unió. Un canvi necessari, ja que el desgavell que ens està portant el tripartit solament és comparable al compromís del ZP a Catalunya...

A l'ambient es respiren aires de canvi, les enquestes ens donen la raó, les eleccions europees també. Hem de continuar treballant i ho farem per a què l'Artur Mas sigui el pròxim President de la Generalitat. Dia a dia veig la hipocresia al Parlament de Catalunya, veig a les sessions de control a un Montilla perdut, i que perd els papers quan no li escriuen el discurset. Aquest no és el President que ens mereixem, no són el govern que ens mereixem. Ens mereixem un govern seriós, amb il.lusió i projectes, amb un líder sòlid. Amb gent ben preparada i capacitada. En fi, un govern de Convergència i Unió.

Sobre la conferència de l'Artur Mas

Ahir no vaig poder anar a la conferència que l'Artur Mas va fer al Palau de Congressos, però la vaig seguir en directe per internet, i he llegit aquest matí el text íntegre de la mateixa, que el podeu trobar al següent enllaç, per si us interessa: http://www.ciu.cat/media/32656.pdf

Mentre el llegia, he sentit comentaris d’altres partits acusant a Mas de ser massa liberal, i com a conseqüència ja està preparat un pacte amb el PP a Madrid per a desestabilitzar ZP (Anna Simó dixit...). Aquest discurs ja cansa... Qui està governant ara, i de fa 5 anys amb un partit espanyolista, que a més pot pactar amb el PP a Euskadi per fer fora al PNB?

Altres, com Zaragoza, diuen que al Mas li falta valentia, que l’ha decepcionat... Tant de bó el Montilla, i els seus escolanets, tinguessin la meitat de valentia que l’Artur Mas, valentia per prendre decisions i per agafar el timó per sortir de la crisi, enlloc de fer de violinistes del Titànic.

Davant els interessos partidistes dintre del govern, País. Davant el mutisme generalitzat, responsabilitat. Davant la inoperància, eficàcia i eficiència. Davant del tripartit, Convergència i Convergència i Unió.

Fals debat

Darrerament estem acostumats a escoltar algunes propostes, tant de l'executiu espanyol com del català, que surten en un moment determinat, i ràpidament generen un debat generalitzat a tots el mitjans de comunicació. Propostes que al meu entendre són falsos debats creats per a desviar l'atenció sobre la mala gestió i incompetència dels respectius governs. Avortaments, copagaments, i ara, el darrer debat, sobre abaratir els costos dels acomiadaments. Es pot parlar d'aquest tema, per supost, però abans s'hauria de parlar, s'ha de parlar de bonificar les contractacions. Amb l'atur pels núvols com tenim en aquest moment... i creixent, s'ha d'actuar, i ràpid!

Doncs bé, un altre fals debat del ZP per no parlar de crisi, un altre debat del ZP per no parlar de finançament, i així anem, de debat en debat, de proposta en proposta, però sense actuar, i sense finaçament.

Montilla, aquí diu que anem bé, i que està mig lligat. Ridao diu que ja hi ha xifres, i que no s'aproximen al desitjat. Quines xifres són, tant les oferides com les demandades??? Ridao diu que en el plantejament estan bàsicament d'acord però no en les xifres. Com pot ser això???

Aquest sí que és un debat important, i n'hi ha d'altres relacionats en la crisi que podrien ser molt interessants. Els altres, ara per ara, cortines de fum.

Els polítics viuen molt bé

Quantes vegades he sentit aquesta frase! I he de reconèixer que a vegades això és cert. Hi ha polítics que treballen, i n'hi ha que ja els va bé fer el mínim per a cubrir el cupo, i anant passant, a veure si tenen sort a les pròximes eleccions i tornen a sortir elegits.

Fa uns quants anys ja... que una de les meves aficions és la política. Poder ajudar a la gent i treballar per assolir uns ideals, que es puguen anar fent realitat, és la meva única ambició, en aquest sentit. Des de fa un temps, col.laboro amb els Ebrediputats, i aquests darrers mesos, ho faig més intensament, tant en Xavi Pallarés, com amb Paco Sancho. Amb aquest últim, encara més, ja que l'ajudo a coordinar la Sectorial de Sanitat del partit, que ell mateix presideix.

Doncs bé, he de reconiexer que molts cops no m'explico com poden complir amb l'elevat nombre de compromisos que tenen. Els dos són alcaldes, i governen als seus ajuntaments d'una manera exemplar. Els dos són diputats, i la seva activitat parlamentària és frenètica, tant a nivell nacional, com el que respecta a Terres de l'Ebre. Qui vulgui li puc passar el llistat d'iniciatives fetes aquests darrers anys, i les dels diputats dels altres partits de l'Ebre. No hi ha comparació!. Els dos tenen altes responsabilitats al partit, i han de complir aquests compromisos. Molts cops no tenen ni caps de setmana, ni dies lliures per poder desconnectar, o estar amb la família. Ho reconeixo, a vegades, tot i no anar ni a la meitat dels actes que van ells, em costa una mica seguir-los el ritme.

Per això, quan algún amic, o amiga, em diu, "és que els polítics viuen molt bé..." els responc: no tots, n'hi ha que treballen...

No tot s'hi val

He arribat fa un moment de Vilanova, i com que no tinc son, he pensat d'escriure una mica al bloc, ja que aquesta setmana no ho havia fet. Sense tenir un BMW, m'agrada conduir, i m'encanta fer-ho de nit, en la soletat de l'autopista, i la tranquilitat, entre altres coses, de no haver d'esperar cap trucada, de trobar-me retencions, i altres. Sempre em diuen de quedar-me a dormir, però prefereixo tirar cap a casa, com ja he dit, en la tranquilitat de la nit. Els que em coneixeu sabeu que sóc nocturn, m'agrada la nit, sóc una persona de cicle llarg, que no em cal dormir molt per carregar les piles, i que acostumo a estar fins altes hores de la matinada treballant. Quan estava venint, escoltant "Back to the clasics" de la Cristina Aguilera, estava desfragmenant el meu disc dur, possant en ordre la informació, i assimilant el passat durant la setmana (cadascú té el seu mètode...). Doncs bé, entre altres coses, he estat pensant el que no es pot fer en política, el que no s'ha de fer. El tema donaria per escriure un llibre, i potser algun dia el faigue, però de moment, solament mencionaré dos casos que han passat a Bot. El primer, no facilitar informació a un regidor, saltant-se l'equip de govern i el secretari de l'ajuntament, l'honestitat i la llei. El segon, col.locar a persones, que no tenen la qüalificació adeqüada per exercir les tasques que han de desenvolupar, però que sí que tenen carnet. Coses que no s'haurien de permetre, coses que no s'haurien de fer. Això solament ha sigut un petit exemple.