02 de juliol 2010

El preu de la crítica


Permeteu-me que no us parli de la sentència del Tribunal Constitucional. Sé que en aquests moments, i durant molt temps, serà un tema clau i central en la nostra història, i que la majoria d’articles d’opinió que es publicaran aniran en aquesta línia, però com us he comentat prèviament, m’agradaria comentar un altre tema, també molt important, sobre com s’està governant i gestionant el nostre país.

He llegit en el Diari Oficial de la Generalitat, que el dia 22 de juny van cessar al director d’una important agència, vital entre altres àmbits, per al sector ramader i alimentari del país. Una persona que va desplegar aquesta mateixa agència, i que és reconeguda tant a nivell nacional com internacional, com un dels experts més importants del sector. Doncs be, aquesta persona ha estat cessada per tenir certes discrepàncies en la Conselleria, al voler continuar desenvolupant la seva feina, com tècnicament millor creia, i amb el suport dels màxims entesos del sector. O sigui, als grans experts i especialistes del país se’ls fa fora, i jo em pregunto: Si no es compta amb els millors, cap on anem? I una altra pregunta més important encara: a qui ficaran al seu lloc?

De casos, durant aquests darrers 7 anys, en tenim molts. Gent molt vàlida, que han anat fent fóra sense cap criteri. En certa part, ho puc entendre donat el sectarisme demostrat pel tripartit. Cessen gent que ells mateixos havien col·locat a llocs de decisió, pel motiu de ser crítics amb la Conselleria de torn, o voler fer les coses d’una manera més racional. Un expert, un professional ja no pot fer crítica, està prohibit. El preu de fer-ho: el cessament.

Aquestes pràctiques em recorden a vells temps, personalment viscuts a través dels llibres d’història. Tot i que ara no s’envia a la gent a Sibèria, la exilien a d’altres països, ja que aquí els tenen completament vetats, i no els queda cap altre remei.

Fa falta una nova visió, un govern que potenciï als màxims experts, i els doni tot el suport dintre dels seus àmbits d’actuació. Cal tenir als millors per a què el nostre país torni a ser considerat com una potència mundial. Cal gestió tècnica, en base a la experiència i els coneixements. I per suposat, cal base crítica per a millorar. De no ser així, continuarem estan governats pels que no són els millors, i així ens va... Aquest també és un motiu molt important per a què hi hagi un canvi. Un canvi que el mateix Artur Mas ha reconegut com necessari, afirmant que comptarà amb els millors professionals al govern. Per una Catalunya competitiva, Comença el canvi.

2 comentaris:

Martini ha dit...

Doncs sí, Robert, llastimosament és així. En moltes capes de l'administració, el tripartit s'ha dedicat a "esbandir-les" dels suposats "agents contaminants de tants anys de Pujolisme", com en un rampell de sinceritat un membre del gabinet de presidència em confessava fa pocs anys. Esmentes aquest cas concret del Departament de Ramaderia, però d'exemples encara més flagrants en trobem especialment en l'àmbit de la comunicació pública, on jo també he estat treballant fins l'any 2008.
Recordem el cas de la famosa "crosta nacionalista" de l'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio? I sense deixa aquest mateix mitjà, també mereix un esment la sortida per la porta falsa d'Enric Frigola, un dels professionals radiofonistes que va jugar paper cabdal en l'impuls de Ràdio 4 i altres iniciatives empresarials de ràdio catalana. Això sí, després d'haver-lo "dissecat" a Catalunya Ràdio, deixant-lo en els dos darrers anys sense cap atribució tangible, el Tripartit va i en el mateix pack me'l despatxa i li atorga la Creu de Sant Jordi pels mèrits al País. Quina hipocrasia!

Anònim ha dit...

Us teniu que donar vergonya de donar suport a en Montilla i na Carme Chacón, submises a Madrid i titelles d'en Zapatero.