No tot s'hi val

He arribat fa un moment de Vilanova, i com que no tinc son, he pensat d'escriure una mica al bloc, ja que aquesta setmana no ho havia fet. Sense tenir un BMW, m'agrada conduir, i m'encanta fer-ho de nit, en la soletat de l'autopista, i la tranquilitat, entre altres coses, de no haver d'esperar cap trucada, de trobar-me retencions, i altres. Sempre em diuen de quedar-me a dormir, però prefereixo tirar cap a casa, com ja he dit, en la tranquilitat de la nit. Els que em coneixeu sabeu que sóc nocturn, m'agrada la nit, sóc una persona de cicle llarg, que no em cal dormir molt per carregar les piles, i que acostumo a estar fins altes hores de la matinada treballant. Quan estava venint, escoltant "Back to the clasics" de la Cristina Aguilera, estava desfragmenant el meu disc dur, possant en ordre la informació, i assimilant el passat durant la setmana (cadascú té el seu mètode...). Doncs bé, entre altres coses, he estat pensant el que no es pot fer en política, el que no s'ha de fer. El tema donaria per escriure un llibre, i potser algun dia el faigue, però de moment, solament mencionaré dos casos que han passat a Bot. El primer, no facilitar informació a un regidor, saltant-se l'equip de govern i el secretari de l'ajuntament, l'honestitat i la llei. El segon, col.locar a persones, que no tenen la qüalificació adeqüada per exercir les tasques que han de desenvolupar, però que sí que tenen carnet. Coses que no s'haurien de permetre, coses que no s'haurien de fer. Això solament ha sigut un petit exemple.