Terra Alta

A unes 6 setmanes vista per finalitzar a temporada turística, i a punt de començar el nou curs polític (això si hem finalitzat l'anterior...), em venia bé desconnectar durant 2-3 dies, i he aprofitat per anar a la Terra Alta, a Arnes, el poble de la mel.

El centre d'interpretació dels 115 dies, a Corbera, el Poble Vell, el centre d'estudis de la Batalla de l'Ebre a Gandesa, nius d'ametralladores i trinxeres, la Fontcalda, l'ecomuseu, Horta, les Roques de Benet, Santa Bàrbara..., i molts altres llocs molt recomanables de veure, en una comarca que té molta història, i on els seus pobles, junts tenen molt de futur. Ja fa anys que alguns s'ho han cregut, i que estan treballant per aconseguir-ho, i per a què els seus fills i filles puguen quedar-se als seus pobles. D'altres no, la dolenteria els cega.

És dur, molt dur, ho sé, la vida en aquesta comarca no ha sigut mai fàcil: el terreny, la climatologia, les distàncies... I ara al camp, en la caiguda dels preus, ja veurem com s'ho podran trampejar els pagesos... Mentrestant el govern, com deia La Trinca: "na"-dinant "na"-dinant "na"-dinant.

Lo dit, Terra Alta, el Pirineu de les Terres de l'Ebre, molt recomanable per passar uns dies (setmanes, mesos, anys...) d'activitats i de descans. A mi m'ha revitalitzat. Per allotjar-vos, si voleu estar bé, i voleu tenir la possbilitat de llegir un bon llibre al jardí en vistes als ports: http://www.lesvalletes.org/ , a Arnes. Ja m'ho contareu!!

l'Estat inverteix a Catalunya !! ??

Les inversions són necessàries, i els 600.000.-euros que el Ministeri de Foment diu que invertirà en les estacions de trens de tota la província de Tarragona seran útils, tot i que em semblen insuficients.

Pel que a Terres de l’Ebre pertoca, una petita part d’aquest diners aniran a parar a l’estació de l’Aldea. Segons he pogut llegir, ficaran unes portes automàtiques i algunes coses més. Ja dic, està bé, però no és suficient, no arriba ni a suficient...

Recordo una moció del nostre Senador Joan Roig que instava al govern a fer la redacció i posterior execució d’un Pla Director que contemplés els següents punts:

-La millora dels accessos a l’estació de tren de l’Aldea des de la seva connexió amb la N-235

-L’ampliació i adequació de la zona d’aparcaments; la reforma, rehabilitació, ampliació i adequació de l’estació de tren i les infraestructures internes - zona d’espera, atenció, cafeteria o compra de bitllets - per a poder prestar més i millors serveis als viatgers, així com per a donar resposta a les necessitats actuals i futures dels usuaris.

A més a més, Roig també instava a augmentar de la freqüència i la parada dels trens regionals, entre Tortosa i Barcelona, tal i com diuen les resolucions 50/VIII i 138/VIII aprovades pel Parlament de Catalunya el 20 de juny del 2007 i el 13 de febrer del 2008, respectivament

Tal i com deia en aquesta moció, Roig proposava hi hagués una parada de l’Euromed a l’Aldea, servei importantíssim per a la vertebració del territori, i fundamental per al futur econòmic i social de les Terres de l’Ebre , a més a més de què la implantació dels trens AVANT sigui el més aviat possible. I que es restauri el més aviat possible, el servei de vigilància i l’atenció nocturna, tal i com es prestava fins al mes de novembre del 2008.

600.000 euros, i anunciats a “bombo i plateret”. Cada un que jutge per sí mateix. De tot el que és necessari per a l'estació de l'Aldea, engrunes. I a esperar el traspàs de rodalies, vist lo vist, ho tenim magre.

EL FINANÇAMENT I LA POLÍTICA

Us reprodueixo en el meu bloc el darrer post d'Ebrediputats, ja que es tracta d'un article sobre el finançament bastant aclaridor, on es comenten les xifres proposades per Convergència i la demagògia del tripartit al respecte. Us recomano la seva lectura, que a més de ser amena és prou instructiva:

EL FINANÇAMENT I LA POLÍTICA:

(Clica l'imagen per verure les xifres oficials de sortida. )

Ja no va més. De fet s'han ultrapassat tots els terminis. Més d'un any de retard. Múltiples dades entorn al finançament. Incompliments que afecten també a les inversions en infraestructures i a la disposició addicional tercera de l'Estatut. Certament no és un problema de política és un problema de matemàtiques. De compliment de la llei. Així de senzill.

Molts es queixaven que en un moment determinat es fes política i es pactés (Amb ZP). Ara aparquen el seu radicalisme i allò que era inacceptable i insuficient a l'hora del pacte és assumible i fins i tot excessiu a l'hora de la matemàtica. Del dit al fet.Ens acusen de donar més d'una xifra. Cert i tant!! Matemàtica pura......i ho saben, doncs suposem que saben comptar.Jo, nosaltres varem votar l'Estatut. Coneixem el redactat definitiu. L'Estatut del 2006, com tots sabem no estableix una xifra. Estableix una cistella d'impostos com correspon a una norma de les seves característiques. Estableix una cistella del 50 % de l'IRPF ,el 58% dels impostos especials i el 50% de l'IVA.

Aquesta és la xifra!! Aconseguida amb la negociació política. Ara cal que no ens la devaluïn aquells que no volen o no saben fer matemàtica. Aquesta xifra si es calcula amb els pressupostos del 2009 ens dona un increment de 5630 milions d'euros: Insisteixo, aquells que consideraven l'acord insuficient, ara el troben excesiu, fins i tot, demagògic. La xifra és diferent si la calculem amb els presupostos del 2008, ens dona un resultat de 5229 milions, i si la calculen referida al 2006 any d'aprovació de l'Estatut ens dona una xifra menor. Certament hem anat donant resultats referits a l'any d'aplicació i de negociació. Encara se'n poden calcular altres de xifres.

Preguntem també, si hem de calcular i sumar els diners que corresponen a l'any .. anys, perduts durant la negociació?

Hem de comptabilitzar les inversions no fetes i que corresponen a la disposició addicional tercera?

Hem de fer com Andalusia i comptabilitzar el deute històric?

Clar que hem donat vàries xifres!! Les que ens toquen!!! Dels pressupostos de l'Estat liquidats de cada exercici del 2006, 2007, 2008, i 2009. (Un cop tancat l'exercici i en funció de la recaptació real de cada impost). L'Estatut es va aprovar al 2006 i te data d'aplicació. Entenem que els endarreriments els hem de cobrar, si et passes de termini no per això has de pedre part de la cistella, aquesta té, deu tenir efectes retroactius, des de quan va néixer el dret a cobrar-ho. Hem d'advertir que comptar amb els pressupostos del 2006 i no cobrar fins el 2010 és un engany matemàtic i financer!! Per cert, que els 3, 4 o 5 milions del any perdut , són deficit real . De fet el dèficit d'aquest any, és quasi 5 mil milions. Per què deu ser?

L'ACORD DE FINANÇAMENT DE CIU:

Clica l'imagen per veure les xifres oficials de la Generalitat.

Ara anem a la política. La que ens fan. L'acord de finançament CiU, PP, aquell tan dolent. Quan va produir?

Anem a les xifres donades pel propi Govern de la Genaralitat a través de la Direcció General d'Anàlisi i Política Financera del Departament d'Economia i Finances. Penjarem la publicació, ens temem, que la vulguin eliminar. Els ingressos pressupostaris de la Generalitat "vinculats al model de finançament" eren a l'any 2001 de 10.900 milions d'euros, al 2002 de 12.023, de llavors, al 2004 de 14.600!!! I ara de més de 21.410!!! S'han més que duplicat. Clar, va ser un molt mal acord!! Com que era de CiU!!

L'increment de finançament d'aquell acord, segons xifres publicades per la Generalitat actual, al tercer any va ser de 3700 milions, la mateixa que reclama ara!! la Cambra de Comerç, al tercer any d'aplicació.

Per cert del 2006 al 2009, ja van tres anys. Si comptem en xifres relatives l'escàndol ja és total, ja que només reclamem reduir el 2 o 3% del dèficit fiscal que és de un entre 9 o 10 %, cosa que sembla excesiva a aquells que prometien o reduir-lo tot o la independència!!! Pubiquem les xifres de la pròpia Generalitat perquè quedi clar que menteixen o no saben matemàtiques.

Ho publiquem amb orgull i amb una certesa, els resultats al 2014 seran retòricament el que vulguin, però tampoc en finançament, en 6 o 9 anys no milloraran els ultims 9 de CiU. Els pressupostos no es duplicaran. Amb CiU, sí. Matemàtica pura.

En fi, menys demagògia política i més matemàtica.. si... és que en saben.

Wind of change

Es percep en l'ambient, això no durarà molt més. El primer experiment els va sortir malament, ja que no comptaven en les sortides del Carod. Aquest segon experiment, a l'igual que el primer, únicament negociat per a mantenir a convergència fora de la Generalitat ha sigut molt pitjor, ja que l'immobilisme i ineficàcia ha sigut mantinguda per un mutisme total per part de tots els membres del govern, i d'un president de la generalitat desaparegut i sense capacitat d'actuació, amb uns consellers que s'atreveixen a contadir-lo, sense que passe res de res.

El finançament s'eternitza, i com sempre, la culpa és de CiU, quan porten més de 5 anys governant, l'estatut es va aprobar al 2006, i fa un any que s'havia d'haver complert el que la llei exigeix. La situació al carrer és dramàtica, dia sí dia també parles amb amics que et comenten que estan a l'atur o que estan a punt de tancar les seves empreses, i que aqui ningú els ajuda. Com els han d'ajudar si no tenen ni idea del que s'ha de fer! a les sessions de control del Parlament i les intervencions del Castells em remeteixo.

L'activitat al Parlament és frenètica. El tripartit vol enllestir molts temes abans de l'estiu... per què??????? vents de canvi, i tot això fa olor a eleccions anticipades... temps al temps, i tot quedarà al seu lloc: iniciativa manifestant-se, esquerra brindant al sol, i els socialistes amenaçant en què vindrà la dreta. Ah, i com no, convergència governant, amb responsabilitat i serietat, que és el que precisament li fa falta al nostres país. D'experiments ja n'em tingut prou.

Ausàs i la llei electoral (again)

El Conseller Ausàs aquesta setmana ha ficat damunt de la taula el debat d'una nova llei electoral, oferint als grups parlamentaris un articulat d'una de les porpostes estrelles -per no dir estrellades- del tripartit (primera i segona part). Cada cop més Esquerra es pareix al PP: quan veuen problemes llancen cortines de fum i intenten desviar l'atenció.

En moments tan complicats per al nostre país, immers ens una gran crisi econòmica, a més d'un desgovern flagrant i d'una subordinació radical a Madrid, als d'Esquerra no se'ls ocurreix una altra cosa que voler ficar la llei electoral a debat! Per a què? si saben perfectament que els seus socis de govern no li donaran suport! Què volen acabar d'incendiar el país quan ells saben que en aquest moment, donada la situació política catalana, i del propi tripartit, no tiraran endavant aquesta llei?

En fi... un altre debat estèril i inútil, que fa crèixer la desfecció per la política. Un debat que ja cansa per repetitiu. Un debat poc seriós, i amb objectius partidistes de despiste, de desviar l'atenció d'aquest mal govern. Si realment volen debatre-la, a Convergència ens tindran al seu costat, però molt em temo, que no és la seva intenció.

Capgirem la truita

Hi ha un grup al Facebook amb aquest nom, "capgirem la truita" i respon a les ganes d'unes persones a què hi haigue un canvi de govern a la Generalitat. Però no un canvi com el que pregonaven Maragall i companyia fa uns anys quan el President Pujol exercia de màxim mandatari del nostre país, no. Aquells eren canvis per a accedir al poder, sense aportar idees ni projectes, canvis on l'únic que quadraven era l'ocupació de les cadires. Res més.

Ara es vol un canvi, un canvi exclusivament subordinat a un projecte de país, i on es tenen molt clares les polítiques que es duran a terme a cada una de les conselleríes, quan aquestes estiguin comandades per gent de Convergència, i d'Unió. Un canvi necessari, ja que el desgavell que ens està portant el tripartit solament és comparable al compromís del ZP a Catalunya...

A l'ambient es respiren aires de canvi, les enquestes ens donen la raó, les eleccions europees també. Hem de continuar treballant i ho farem per a què l'Artur Mas sigui el pròxim President de la Generalitat. Dia a dia veig la hipocresia al Parlament de Catalunya, veig a les sessions de control a un Montilla perdut, i que perd els papers quan no li escriuen el discurset. Aquest no és el President que ens mereixem, no són el govern que ens mereixem. Ens mereixem un govern seriós, amb il.lusió i projectes, amb un líder sòlid. Amb gent ben preparada i capacitada. En fi, un govern de Convergència i Unió.

Sobre la conferència de l'Artur Mas

Ahir no vaig poder anar a la conferència que l'Artur Mas va fer al Palau de Congressos, però la vaig seguir en directe per internet, i he llegit aquest matí el text íntegre de la mateixa, que el podeu trobar al següent enllaç, per si us interessa: http://www.ciu.cat/media/32656.pdf

Mentre el llegia, he sentit comentaris d’altres partits acusant a Mas de ser massa liberal, i com a conseqüència ja està preparat un pacte amb el PP a Madrid per a desestabilitzar ZP (Anna Simó dixit...). Aquest discurs ja cansa... Qui està governant ara, i de fa 5 anys amb un partit espanyolista, que a més pot pactar amb el PP a Euskadi per fer fora al PNB?

Altres, com Zaragoza, diuen que al Mas li falta valentia, que l’ha decepcionat... Tant de bó el Montilla, i els seus escolanets, tinguessin la meitat de valentia que l’Artur Mas, valentia per prendre decisions i per agafar el timó per sortir de la crisi, enlloc de fer de violinistes del Titànic.

Davant els interessos partidistes dintre del govern, País. Davant el mutisme generalitzat, responsabilitat. Davant la inoperància, eficàcia i eficiència. Davant del tripartit, Convergència i Convergència i Unió.

Breu

Està a punt de començar el Barça, i mentrestant, aprofito per actualitzar el bloc. Ja ha passat una altra setmana “mogudeta”, una altra setmana sense finançament, amb engrunes per a rodalies metropolitanes, i amb el perill d’un pacte nacionalista espanyol per fer fora als nacionalistes bascos, i els d’esquerra sembla que encara no s’han adonat... així els va, i el que és pitjor, així ens va als catalans.

Comença el partit. Demà més, una mica més llarg, i en una mica més de substància.

L'època daurada del rock català

L'altra nit, al 33, vaig veure un especial de Carles Sabater, i mentres anaven passant talls de sèries, actuacions, i concerts, la meva memòria em portava als inicis de l'adolescència. Van ser els anys daurats del rock català, amb un gran nombre de grups i d'estils. A qui no li agradava Sangtraït, li agradava Sau, i a qui no els Pets, per dir alguna cosa, però tots aquests grups eren el nostres referents. Referents d'una època i d'un moment, que han transcendit en el temps. Eren anys d'il.lusió i d'esperança, on tot pareixia possible, de normalització i de somnis.

El mateix passava amb les sèries i programes de TV3 d'aquella època, orientats a potenciar el nostre idioma, la nostra llengua, per a vincular-la amb la població. Gràcies a aquells temps, ara gaudim d'una certa normalitat, no ho oblidem. I em pregunto, ara, amb aquest govern, amb aquest president, podria tornar a passar això?

Fals debat

Darrerament estem acostumats a escoltar algunes propostes, tant de l'executiu espanyol com del català, que surten en un moment determinat, i ràpidament generen un debat generalitzat a tots el mitjans de comunicació. Propostes que al meu entendre són falsos debats creats per a desviar l'atenció sobre la mala gestió i incompetència dels respectius governs. Avortaments, copagaments, i ara, el darrer debat, sobre abaratir els costos dels acomiadaments. Es pot parlar d'aquest tema, per supost, però abans s'hauria de parlar, s'ha de parlar de bonificar les contractacions. Amb l'atur pels núvols com tenim en aquest moment... i creixent, s'ha d'actuar, i ràpid!

Doncs bé, un altre fals debat del ZP per no parlar de crisi, un altre debat del ZP per no parlar de finançament, i així anem, de debat en debat, de proposta en proposta, però sense actuar, i sense finaçament.

Montilla, aquí diu que anem bé, i que està mig lligat. Ridao diu que ja hi ha xifres, i que no s'aproximen al desitjat. Quines xifres són, tant les oferides com les demandades??? Ridao diu que en el plantejament estan bàsicament d'acord però no en les xifres. Com pot ser això???

Aquest sí que és un debat important, i n'hi ha d'altres relacionats en la crisi que podrien ser molt interessants. Els altres, ara per ara, cortines de fum.