Alguna cosa està passant en la política catalana quan tres ex-Presidents com Heribert Barrera, Pasqual Maragall i Jordi Pujol diuen que no veuen gens bé el panorama polític català, per la manera de com s'està utilitzant el Parlament, el Govern de la Generalitat i la supeditació del tripartit a Madrid.
Tot i que són "ex", em permetreu que els continue anomenant com a Presidents, ja que em sembla que protocolàriament està permès, i a més a més pel respecte que els puc arribar a tenir a tots tres per haver representat les màximes institucions del nostre país.
El President Heribert Barrera ja fa temps que comenta que les coses no van bé, ja fa temps que diu que Esquerra no té ni la clau ni el pany, que han perdut els papers i enlloc de buscar-los ja els va bé anar cobrant amb altre tipus de paper. El President Barrera ha vist la degradació ideològica d'ERC, i el pas d'aquestes sigles, a causa d'una campanya de màrqueting polític per a justificar un pacte de govern entre perdedors, per acabar anomentant-se simplement Esquerrra. Ell ho ha denunciat, Carod, Puigcercós i companyia han venut "Republicana de Catalunya" a canvi d'unes cadires al govern, cadires que no tenen ni la força ni la capacitat per a fer progressar el país. Heribert Barrera ho ha dit, ell no votarà a Esquerra, i a més, ha fet unes declaracions per animar a la gent a votar en blanc o abstindre's a les eleccions de març.
El President Pasqual Maragall va poder ser un bon o un mal President de la Generalitat, però almenys va intentar, tot i que no en molt d'èxit, fer fort al sector catalanista del PSC enfront del sector Montilla, De Madre, Iceta, etc. Ell que ha lluitat durant tants anys per a que el PSC tingués idees pròpies i catalanistes, ha vist que no hi ha res a fer. El sector Montilla s'ho ha carregat tot. Ja no hi ha sector catalanista al PSC, i tampoc hi ha PSC, ja que està totalment absorbit pel PSOE. El President Maragall no votarà al PSC-PSOE, votarà en blanc.
El President Pujol ha estat 23 anys de President de la Generalitat. Ha hagut de lluitar molt per aconseguir competències i diners per al nostre país, a vegades se li ha demanat més, i potser ho haguèssim pogut aconseguir, però l'història i els fets són els que són. Ell que ha hagut de batallar contra els governs de Madrid, per a poder portar Catalunya entre les potències punteres europees, ha vist que cada cop anem a pitjor, i que ja no és que estiguem lluitant per a ser una potència a europa, sinó que estem perdent pes dintre d'Espanya. El President Pujol diu que NO, que això no pot continuar així, que la societat catalana està cansada i desilusionada a causa dels polítics que ens estan governant. El President Pujol és l'unic dels tres que diu que votarà al seu partit, ja que creu que és l'únic partit que defensarà els interessos de Catalunya aquí i a Madrid. En aquet sentit, ell diu que SÍ.
9 comentaris:
i herribert no diu que després de que ell pactés amb CiU, els qui llavors eren els vells republicans, els va caure la cara de vergonya, que s'havia pactat amb els hereus de lliga i cambó.
i va passar de 14 al 1980 a 5 al 1984.
es pot fer cas de Pujol i Maragall, però d'una persona que casi porta a la desaparició ERC.
Robert,
Has fet una bona argumentació. Reflexionar ho han de fer tots els partits polítics. Tots tres, Barrera,Pujol i Maragall reneguen obertament de l'estatut que va pactar Mas a la Moncloa, la qual cosa també és força greu. Jo votaré a les eleccions, però amb el convenciment que els partits actuals haurien de canviar molt la seua actitud per tal de ser útils.
Fixa't, Robert, el dilema d'investir l'espanyol de dreta o l'espanyol d'esquerra, que teniu a CiU, o només el darrer que tenen la resta de partits. És un dilema patètic. T'asseguro que si es presentava un partit que em digués clarament que no n'investia cap, li dono el meu suport.
Apa, salut i lluita.
Adam, no serè jo ara qui defensarà la trajectoria d'Heribert Barrera i la seva lluita per aconseguir una Catalunya independent. Tal com he comentat, hem mereix tots els respectes.
Emigdi, per sort o desgràcia no estic entre el sector que ha de decidir si votarem l'investidura, ens abstindrem o votarem en contra. Com tampoc si pactarem, arribarem a pactes puntuals, o ni això. A mi em tocarà votar la decisió que es prengui, i llavors decidiré el que faré. Però ara per ara no t'ho puc dir, perquè encara no sabem qui guanyarà i la força que tindrà Convergència (que espero sigui molta).
El que tinc clar és que ara, si Convergència investeix a un President espanyol no serà per engrunes. Si CiU investeix a un President espanyol serà amb unes condicions innegociables, que poc a poc estan aparixent a la premsa, i que us aniré detallant en els propers dies al blog. Unes condicions en les que Catalunya ha de sortir molt afavorida, ja que penso que si no, no hi ha tracte.
Salut!
l'ERC de barrera, no es caracteritzava precisament per ser independentista, no va ser fins a finals del 80, on amb la primera entrada de la Crida, o ex-psan (colom, carod, huguet, ...) quan esquerra va declar-se independentista.
que va ser quan van sortir la primera fornada d'ex-erc cap a cdc, com hortolà o sabanza.
Adam, no vull entrar en debat sobre l'Heribert Barrera. Penso que un home que des de la Guerra Civil fins ara ha defensat el seu republicanisme i la seva catalanitat, mereix tots els meus respectes, tal i com ja t'he comentat.
Una abraçada!
Roquet,
Perdona que em posi en la conversa. M'encanta veure joves posats en política, i més si és en l'àmbit independentista. Només una cosa. Un cop et vaig dir al teu bloc, en un post en què carregaves contra Carretero, que trobava que et posicionaves a favor de la direcció del partit i que veies fantasmes en aquells que es mostraven crítics. Ara et torno a dir el mateix. Cada persona (o polític) pot fer les seues consideracions sobre el moment polític i expressar-les públicament. A mi, em sembla simptomàtic que Barrera, Maragall i Pujol estiguin tan descol·locats davant de la situació política actual, tan nefasta. Els tres hi reneguen. Pujol a La Vanguardia rebutjava entrar al govern espanyol, aspiració a morir de Duran.
No et vull alliçonar, ja que el futur està en la vostra generació. Però pensa que les direccions de qualsevol partit canvien d'orientació quan els interessa, i llavors qui queden descol·locats són els militants de base, que defensen molt honradament els seus ideals.
Salut i independència, a tots dos, Adam i Robert.
Emigdi, he estar revisant el meu blog, i no he vist aquesta entrada a la què et refeirexes. Ja ho tornaré a mirar amb més calma. Jo no recordo haver ficat un comentari d'aquest tipus sobre Carretero, i si l'he ficat, precisament no anava contra ell i a favor de la direcció d'Esquerra.
Tens raó en el que dius, jo també penso que les coses s'han de mirar en perspectiva, i el més objectivament possible.
No sempre has de fer seguidisme del què dieun els líders dels partits. En això també tens raó, com sabras, jo formo part de la JNC, i en alguns la JNC ha discrepat de certes postures adopatades per CDC, i al mateix temps, com a membre de l'executiva de la JNC a vegades també he discrepat d'alguna de les postures que promovien.
I tot això t'ho comento perquè tinc uns ideals, i considero que ara per ara, el partit que millor s'adapta als meus ideals és Convergència. I des de la meva militància, intento fer canviar les coses que no m'agraden.
Per cert, estaria bé que algun dia quedem per a fer un cafè i tenir alguna d'estes converses tan interessants "in situ", però això sí, després de les eleccions, que ara no tinc temps!!!
Salut!
Robert,
No et feia el comentari a tu, li feia a Roquet. Va ser ell qui escrigué el post sobre Carretero, i jo li recomanava que tingués idees pròpies i no es casés excessivament amb cap direcció d'un partit, del propi.
D'acord amb el de prendre cafè, qualsevol dissabte després de les eleccions quedem i comentem la jugada, que esperem sigui positiva per als interessos dels Països Catalans. Ni un ni l'altre, ja m'entens.
salut i bon cap de setmana,
emigdi
Publica un comentari a l'entrada