Està a punt de començar el Barça, i mentrestant, aprofito per actualitzar el bloc. Ja ha passat una altra setmana “mogudeta”, una altra setmana sense finançament, amb engrunes per a rodalies metropolitanes, i amb el perill d’un pacte nacionalista espanyol per fer fora als nacionalistes bascos, i els d’esquerra sembla que encara no s’han adonat... així els va, i el que és pitjor, així ens va als catalans.
Comença el partit. Demà més, una mica més llarg, i en una mica més de substància.
Fa 14 anys
3 comentaris:
Robert,
Vosaltres vàreu tardar molts anys en adonar-vos-en, i així ens va anar als catalans i a les catalanes.
Aquesta història dels retrets és típicament nostrada, els espanyols s'uneixen quan cal. Però no podeu carregar-ho a les esquenes d'ERC únicament, ja que el desencontre és mutu malauradament.
Tu i jo hem discutit aquest tema en moltes ocasions. Ets molt més jove que jo i mai no et llevaria l'entusiasme pels teus ideals ni la confiança pel teu partit. Comprenc que tu ets més un militant que jo, jo sóc molt més heterogeni i gens obedient a disciplines de partit. Però et trobo a falta una mica d'auto crítica. Les relacions entre partits i les relacions personals es forgen al llarg dels anys, i CiU va tenir uns anys amb amistats perilloses i desastroses.
Ja et vaig comentar un cop la sensació terrible que vaig tenir la nit electoral de 1999, quan Pujol aquella mateixa nit va rebutjar l'oferta de col·laboració al govern d'Àngel Colom i va abraçar el PP amb el mateix nombre de diputats. Era el PP de Vidal Quadras i d'Aznar. Per demostrar-te com va la política, ara Àngel Colom és militant vostre. Va ser una decisió de frustració, igual com la que pots tenir tu quan ERC prefereix fer govern amb el PSOE. De fet, aquesta frustració la comparteixo, ja que jo mai no apostaria per pactar amb el PSOE.
Tant de bo en un futur hi hagi un encontre entre els partits, però el desencontre no és només culpa d'uns.
Per acabar, el crit que ens ha d'acompanyar a tots els sobiranistes: Visca els Països Catalans lliures!!!
Salut
Emigdi
Emigdi, quant de temps!!
és cert que ho hem comentat molt cops, però ara fa 5 anys que hi ha un govern tripartit. Te'n recordaràs com va acabar l'esquerra de Colom i la Rahola, amb els dos "exiliats" i el partit fragmentat per aquestos que ara mateix estan al govern. I te'n recordaràs que posteriorment Convergència tenia preparat un pacte de govern amb esquerra, però el mateix dia d'anunciar-ho, Carod ens va "fotre a parir" al Parlament, i vam declinar de fer-ho.
Esquerra i Convergència poden treballar junts. Un d'aquests exemples el Cercle d'Estudis Sobiranistes, però ara a Esquerra li convé més està al govern juntament amb un partit que porta la E d'"Español" a les seves sigles, i que té 25 diputats a madrid, i fins i tot 2 ministres.
Autocrítica tota, per supost! ja et pots imaginar que no em feia gens de gràcia el pacte amb el PP, però també s'ha de reconèixer que en aquell període vam aconseguir inversions molt potents al nostre país, i ara el pressupost de la Generalitat s'ha doblat, gràcies a aquell pacte.
Com a nacionalista, CiU+ERC, però amb programa real i efectiu de govern, i amb "responsables de qualitat, no com alguns que hi ha ara...
Visca Catalunya lliure!
Una abraçada!
Robert:
Primer una forta abrassada.
Voldria ser com tu i tenir les mateixes ganes,ets un lluitador nat no com jo que fa uns cuants mesos que estic apartat de la politica.
Em cansen els temes relacionats amb el nostre poble em cansa la politica catalana em cansa la politica espanyola i la veritat es que estic molt cansat.
jo creic que tots aquestos temes ja no els sento meus i ja e tirat la toballola.
Sempre estire amb tots vosaltres i intentare ajudarvos en lo que pugi pero ja no soc el mateix.
ESTIC MOLT CANSAT
Publica un comentari a l'entrada