L'altra nit, al 33, vaig veure un especial de Carles Sabater, i mentres anaven passant talls de sèries, actuacions, i concerts, la meva memòria em portava als inicis de l'adolescència. Van ser els anys daurats del rock català, amb un gran nombre de grups i d'estils. A qui no li agradava Sangtraït, li agradava Sau, i a qui no els Pets, per dir alguna cosa, però tots aquests grups eren el nostres referents. Referents d'una època i d'un moment, que han transcendit en el temps. Eren anys d'il.lusió i d'esperança, on tot pareixia possible, de normalització i de somnis.
El mateix passava amb les sèries i programes de TV3 d'aquella època, orientats a potenciar el nostre idioma, la nostra llengua, per a vincular-la amb la població. Gràcies a aquells temps, ara gaudim d'una certa normalitat, no ho oblidem. I em pregunto, ara, amb aquest govern, amb aquest president, podria tornar a passar això?
El mateix passava amb les sèries i programes de TV3 d'aquella època, orientats a potenciar el nostre idioma, la nostra llengua, per a vincular-la amb la població. Gràcies a aquells temps, ara gaudim d'una certa normalitat, no ho oblidem. I em pregunto, ara, amb aquest govern, amb aquest president, podria tornar a passar això?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada