De cadires hi ha de moltes formes, tamanys i colors; així mateix, els seus usos són ben diferents, depenent del profit que se les vulgue fer traure. Hi ha cadires que solament serveixen de decoració, i que queden molt bé a la saleta. Hi ha cadires molt còmodes, de les que no t'aixecaries mai, d'aquelles en les que a l'estiu et quedaries clapat després de dinar; així com també hi ha cadires de batalla, per a l´ús diari... entre d'altres.
Jo, quan sempre que he parlat de partits o persones que "estan per la cadira" no em refereixo a que la seva única aspiració és la mateixa cadira o un xofer i un cotxe oficial. Em refereixo a l'ús que fan del seient, de la butaca, de l'escó.
Quin ús han fet de la cadira durant aquesta legislatura els que estan al govern, aquí i allí? Aquesta és la pregunta. Quin profit l'hi han tret? És o no anar per la cadira quan el Conseller de Governació, el Sr. Pigcercós va a manifestar-se contra un projecte que avala el Govern (MAT)? És o no és anar per la cadira quan els mateixos d'Iniciativa acaben de signar l'acord pel tunel de Bracons, baixen al carrer i agafen la pancarta? És o no és anar per la cadira quan tots parlen de l'aigua, i alhora callen sobre el Pacte de l'aigua de l'Aragó i el transvasament a Cantabria per a regar jardins d'urbanitzacions?
La cadira ha de servir per plantar cara als problemes i aportar solucions, no per a callar o amagar-se. I també ha de servir per aprofitar la força que et dona estar assentat en ella. Quina força té un partit que reclama la independència al 2014 (ara potser s'han repensat...) i ja han fet un pacte amb el PSOE anant tots junts al Senat. Quina força té la cadira quan aquesta està coixa, i s'aguanta amb el suport d'un pota depenent de Madrid?
Als catalanistes ens costa a vegades pair al PP, això és lògic; però també al PSOE, i torno a recordar: tant Esquerra com Iniciativa van junts amb el PSOE al Senat. Amb aquest panorama, l'única cadira que no està coixa, i que les seves 4 potes no depenen de Madrid, és la cadira de la gent de Convergència i Unió. És aquesta la cadira de tots els dies, la de batalla, la que s'utilitza constantment per a traure el màxim benefici per al país. Perquè de cadires, hi ha moltes, i com veieu, els seus usos són ben diferents...
6 comentaris:
Jajajaj... veig que t'estimes molt als d'ERC eh!! jajaja... votaràs Ridao oi? ;-)
Roger, estem destinats a entendre'ns amb Esquerra, si volem una Catalunya totalment sobirana.
La crítica que els faig no considero que sigui molt forta. Si natros haguèssim fet, o si hagués passat tot el que ha passat quan governava convergència, ens haguessin dit de tot, i ens ho haurien repetit cada dia, tal i com encara fan ara.
Ens retreuen el pacte Mas-Zapatero pel nou Estatut, però si fem memòria, recordarem que ja hi havia un de pacte fet, el de ZP amb el tripartit, i que era molt inferior al que va aconseguir Mas aquella maratoniana nit.
Salut!
Robert,
El pitjor que pot fer un polític és no reconèixer mai un error. És ridícul fer esment del suposat pacte de Zapatero amb el tripartit per rentar-vos la cara. El pacte Mas-Zapatero va ser terrible, va deixar en ridícul el Parlament de Catalunya. Era un "cepillao" dit per Guerra, que varen acceptar alguns. Jo no en sóc culpable! El pitjor és que encara us ho creieu. Us varen fer engolir la reducció estatutària, i encara la defenseu. Jo mai no he defensat els pactes amb el PSOE, no m'ho pots recriminar. I he votat ERC només quan ho he cregut oportú, no els he donat mai carta blanca.
Jo el pitjor que trobo a alguns militants de CiU és que creguin que els altres ho fan sempre tot malament (aquest és un defecte històric del centredreta català, ja passava en època de la república, i t'ho puc raonar històricament), i l'altre que no us rebeleu mai contra la direcció del partit. I quan es carregaren l'estatut calia rebelar-se i no defensar l'indefensable.
CiU ha d'acceptar la legitimitat del govern de la Generalitat, malgrat que no els agradi. Jo semrpe vaig acceptar el govern convergent, encara que pactés amb el PP. La tàctica actual no la puc entendre. Estem en eleccions espanyoles i mai no s'hauria de qüestionar el govern català. Jo sóc militant de la catalanitat, la qual és molt més important que qualsevol partit, la qual cosa oblideu molts.
Malauradament cada cop veig més distància entre els partits catalans, i alguns sempre veieu les culpes a l'altre costat.
salut,
emigdi
Emigdi, però és cert o no el que he dit? jo no parlo de revelar-me contra les direccions dels partits ni grans teories morals. Solament he comentat uns casos i el seu per què. Què l'Estatut pactat entre Mas-ZP no és el mateix que va sortir de Catalunya? Evidenment! però cada un que assumeixe les seves responsablitats,a Conver se li recrimina, però escolta, Esquerra també en té molta culpa, i Iniciativa també.
Els convergents no podem fer cap crítica, quan per fets similars, se'n ha abasallat fins a la sacietat. Vols que et redordi la crítica constant de la esquerra, contra convergència i el que feia el Govern Pujol? LA balança no està equilibrada
Jo no dic que tu siguis culpable de res, he generalitzat, i cada un és lliure de votar el que vulgue, però pensa que mentres uns catalanistes es presenten amb les sigles al costat del PSOE, els altres catalanistes, ens presentem tot solets, sense cap lligam.
I d'errors que ha fet Convergència, n'he assumit aquí, a este bloc, i a través del d'ebrediputats.
Vaig molt liat, i no t'he pgut respondre millor, però bueno, ja anirem parlant.
Endavant i força!
Robert,
Tenim una visió de la política i del país molt diferent. Per a mi el que va fer Mas amb l'estatut és veritablement imperdonable. No hi ha dret! quant a cadires, els partits actuen per parcel·les de poder. Tots! Quant a lligams, mai no he votat cap senador del PSOE i mai no ho faré. CiU no té lligams palpables, d'acord! Té lligams d'altres tipus: es pot entendre que es vulguin carregar el govern de la Generalitat amb els resultats de Madrid, o lligams amb el PSOE de Madrid? Un altre cop molt decebedor. Amés, ja et vaig dir un cop que ma germana va votar un sol cop en sa vida CiU, i va servir per fer president Aznar.
Robert, la política catalana està sucursalitzada, i hi col·laboren tots.
La diferència entre tu i jo, és que jo voldria un pacte a la catalana. ciU també preferia el PSOE a ERC en les darreres eleccions catalanes.
Tot i això, sort, que jo voldria veure una clatellada molt fort al PSOE a Catalunya.
Independència,
emigdi
Emigdi,
trobo normal que tu i jo no compartim la mateixa visió política del país, ja que cada un tenim la nostra ideologia. PErò en canvi, sí que crec que compartim la mateixa, o una concepció del país molt similar.
Ja t'eh comentat alguna vegada, que m'agradaria que les forces polítiques nacionalistes ens poguèssim ajuntar, tant per a fer força aquí, com per fer-la allà, però ara per ara, això no ho veig possible.
De l'Estatut, ja ho he dit prou vegades, recordem la situció de radicalització en què ens trobavem en aquells moments, i el pacte fet pel Govern amb Madrid, d'un Estatut inferior que ara tindriem si no hagués anat Mas personalment a negociar un increment de competències directament amb Zapatero.
Però ara l'Estatut ja està aprobat, i és el que és. El que fa falta ara és que es compleixi el seu desplegament. Més de 700m/€ no han arribat a Cataluya aquest any, que preveia l'Estatut, infraestructures com els trens, tampoc,... Quan CiU ha sigut decisiva a Madrid, s'ha notat a Catalunya, i molt! que haguèssim pogut treure més... potser sí, però dels cops també s'apren, i estic segur que podem assolir molt bons acords, beneficiosos amb el país aquesta legislatura.
Mas ho ha dit molt clar, ell no serà President de la Generalitat per un pacte que es pugue fer a Madrid.
Potser no ho he entès bé, però CiU al Parlament hagués preferit a Esquerra que al PSC, a les darreres eleccions, tot i que el pacte ja estava fet feia molt de temps.
Per cert, et recomano que llegeixes l'article d'Ebrediputats "Càlcul electoral, Oxford", perquè realment, a la demarcació, CiU és l'única opció si no volem que el PSOE guanyi amb una majoria tan gran que ens pugui fer mal a Catalunya
Salut!
Publica un comentari a l'entrada