Poca cosa comentaré sobre el DPG d'aquesta setmana, perquè no hi ha molta cosa que comentar. Les votacions, el més important, i l'acord que s'ha arribat entre govern i CiU sobre el finançament destaquen per sobre del debat.
Un gran acord, que a hores d'ara ja està fent tenint mal de cap als socialistes, que encara no saben com s'han pogut tragar l'acord, i com el defensaran davant del ZP. És per això, que avui, solament un dia més tard de l'acord, ja hi ha alguna veu desde can socialista que veuen impossible aconseguir això que s'ha pactat. No volien unitat, doncs ja la tenen si volen. Volien un gran acord, doncs ja el tenen. Ara esperem que el defensen davant els seus, davant les seves pròpies sigles. Nosaltres els donarem suport, ho hem dit per activa i per passiva.
Després de mesos de retard (a hores d'ara ja hauria d'estar pactat a Madrid) sembla que es fiquen les piles. Espero que no se'ls acaben les bateries a les primeres de canvi, o si més no, que els d'esquerra i iniciativa els compren un carregador per a continuar tenint aquest govern peti qui peti, però ja hi ha veus discordants...
CiU dóna suport al projecte de llei sobre la documentació clínica després
d’introduir la digitalització i l’accés dels ciutadans
-
(nota de premsa)
*Sancho alerta que “els ciutadans han de poder intervenir i accedir a la
seva història clínica, fent aportacions i fent que sigui una his...
Fa 14 anys
3 comentaris:
El gran acord i el mes il.lusionant va ser el del Estatut i ja sabem com va acabar, el Artur Mas pactan pel seu compte amb ZP.
Sobre el finançament no tinc cap il.lusio ja que per algun lloc aquesta unitat saltara pels aires, nomes falta saber qui sera el dinamiter.
Salutacions
Hola enric,
I com va començar l'Estatut? el dia següent de la seva aprovació, el llavors ministre Montilla va començar a esmenar-lo. Aquest va ser el el pitjor error (bueno, per a ells no va ser un error).
Sobre l'acordm, ja han començat a dinamitar-lo, un altre cop des de dins. No sé com acabarà, però segur que la culpa serà de Mas per intentar pujar les pretensions i per intentar aconseguir el màxim possible. Temps al temps.
Robert, per a mi una cosa esta clara, en aquest pais nostre som uns cainistes, ens barallem entre nosaltres i nomes reaccionem junts quant ens donen moltissima canya des de l'Estat. Ara per ara i sempre segons la meva optica, l'unica cosa que es veu en tots els partits sense excepció es simple politiqueig.
Publica un comentari a l'entrada