Us adjunto un article-notícia de la Fundació Catalunya Oberta. No comentaré més en aquesta entrada:
Dinar-debat de la Fundació Catalunya Oberta amb el director de la companyia Suez-Lyonnaise des Eaux
Jean-Louis Blanc afirma que l’aigua del Roine
podria arribar a Barcelona en cinc anys
El director de la companyia Suez-Lyonnaise des Eaux, Jean-Louis Blanc, ha assegurat que l’aigua del Roine podria arribar a Barcelona en cinc anys. Aquesta afirmació l’ha fet en el torn de preguntes posterior a la ponència sobre La Viabilitat del transvasament del Roine per l’abastament d’aigua a les conques internes de Catalunya que el propi Blanc ha desenvolupat, en el transcurs d’un dinar-debat organitzat per la Fundació Catalunya Oberta. Jean-Louis Blanc s’ha mostrat convençut que, a la fi, el transvasament es durà a terme.
El convidat ha estat presentat pel president del la Fundació Catalunya Oberta, Joan Guitart, que ha fet especial esment dels esforços de l’entitat per defensar aquesta opció d’abastament d’aigua per a Catalunya. Cal recordar que la Fundació Catalunya Oberta va fer seu un informe elaborat, als anys noranta, pel president del Foro del Agua, José Maria Fluxá -també present a l’acte- en que es defensa el transvasament del Roine com a solució per a pal·liar l’escassetat d’aigua a Catalunya. També Blanc ha començat el seu parlament evocant la història del que ha estat el projecte de transvasament del Roine a Catalunya i l’ha contraposat a l’opció de les dessalinitzadores. “El transvasament del Roine és més natural i més raonable”, ha dit, tot remarcant que els efectes són pràcticament invisibles perquè la quantitat a captar representa aproximadament l’1 per cent del cabdal del riu a la Camarga. Blanc ha qualificat el projecte de “molt senzill”, atès que es fonamenta en un tub d’acer i unes bombes que “sí, consumeixen molta electricitat, però 4 vegades menys energia que les dessalinitzadores”. A més, ha qualificat el projecte de “símbol de la construcció europea” perquè l’any 95, per exemple, no es podria haver fet, a causa del canvi de moneda franc-pesseta i sí és possible avui amb la moneda única. Encara més, ha afegit que “totes les grans metròpolis en fan, de transvasaments, i on no se’n fan és perquè no es pot” i, per tant, “no s’ha de fer guerra de religions amb el tema. No hem de discutir si es fa o no es fa. El que cal és que la gent tingui aigua”.
També ha recordat que el transvasament ha estat declarat d’utilitat pública, reconeguda pel dret francès i que això crea jurisprudència, així com que la companyia Suez-Lyonnaise des Eaux va canviar els seus estatuts per poder escometre l’obra. En el torn de preguntes, Jean-Louis Blanc ha desglossat els cinc anys que podria trigar en arribar l’aigua a Barcelona en un per al debat democràtic entre els afectats per la captació i tres o quatre anys per a la construcció. Entre els assistents al dinar-debat es trobava l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que ha intervingut per recordar els esforços que van fer els seus governs per aconseguir que es tirés endavant el projecte.
Jean-Louis Blanc afirma que l’aigua del Roine
podria arribar a Barcelona en cinc anys
El director de la companyia Suez-Lyonnaise des Eaux, Jean-Louis Blanc, ha assegurat que l’aigua del Roine podria arribar a Barcelona en cinc anys. Aquesta afirmació l’ha fet en el torn de preguntes posterior a la ponència sobre La Viabilitat del transvasament del Roine per l’abastament d’aigua a les conques internes de Catalunya que el propi Blanc ha desenvolupat, en el transcurs d’un dinar-debat organitzat per la Fundació Catalunya Oberta. Jean-Louis Blanc s’ha mostrat convençut que, a la fi, el transvasament es durà a terme.
El convidat ha estat presentat pel president del la Fundació Catalunya Oberta, Joan Guitart, que ha fet especial esment dels esforços de l’entitat per defensar aquesta opció d’abastament d’aigua per a Catalunya. Cal recordar que la Fundació Catalunya Oberta va fer seu un informe elaborat, als anys noranta, pel president del Foro del Agua, José Maria Fluxá -també present a l’acte- en que es defensa el transvasament del Roine com a solució per a pal·liar l’escassetat d’aigua a Catalunya. També Blanc ha començat el seu parlament evocant la història del que ha estat el projecte de transvasament del Roine a Catalunya i l’ha contraposat a l’opció de les dessalinitzadores. “El transvasament del Roine és més natural i més raonable”, ha dit, tot remarcant que els efectes són pràcticament invisibles perquè la quantitat a captar representa aproximadament l’1 per cent del cabdal del riu a la Camarga. Blanc ha qualificat el projecte de “molt senzill”, atès que es fonamenta en un tub d’acer i unes bombes que “sí, consumeixen molta electricitat, però 4 vegades menys energia que les dessalinitzadores”. A més, ha qualificat el projecte de “símbol de la construcció europea” perquè l’any 95, per exemple, no es podria haver fet, a causa del canvi de moneda franc-pesseta i sí és possible avui amb la moneda única. Encara més, ha afegit que “totes les grans metròpolis en fan, de transvasaments, i on no se’n fan és perquè no es pot” i, per tant, “no s’ha de fer guerra de religions amb el tema. No hem de discutir si es fa o no es fa. El que cal és que la gent tingui aigua”.
També ha recordat que el transvasament ha estat declarat d’utilitat pública, reconeguda pel dret francès i que això crea jurisprudència, així com que la companyia Suez-Lyonnaise des Eaux va canviar els seus estatuts per poder escometre l’obra. En el torn de preguntes, Jean-Louis Blanc ha desglossat els cinc anys que podria trigar en arribar l’aigua a Barcelona en un per al debat democràtic entre els afectats per la captació i tres o quatre anys per a la construcció. Entre els assistents al dinar-debat es trobava l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que ha intervingut per recordar els esforços que van fer els seus governs per aconseguir que es tirés endavant el projecte.
3 comentaris:
Em sembla que caldria posar sobre la taula tots els arguments. Ningú no discuteix la viabilitat tècnica del projecte. Per a l'empresa Suez-Lyonnaise des Eaux aquest projecte és una font d'ingressos. Normal que en faci bona venda.
No deixa però, de ser una política d'increment de l'oferta, i també és nu projecte que dins de la mateixa frança topa amb arguments contraris.
No als transvasaments. Ni de l'Ebre, ni d'enlloc.
Manel, és clar que és una política d'increment d'oferta, com ara per ara el que hi ha damunt la taula són polítiques de demanda.
L'aigua, el petroli del segle XXI, la que demanen desde diverses comunitats autònomes, i en tots els indrets dintre del nostre país, ja que tots demanem aigua, tots, i natros els primers.
Això va lligat amb el comentari de Gustau, ja que trobo que els "nos" pels "nos" no són vàlids. Hi ha pobles a les Terres de l'Ebre que estan bebent aigua provinent del minitransvasament, si fós "no no i no" no en beurien. O sigue, sóm transvasistes o no ho sóm?
El Delta necessita aigua, això és obvi, i la necessita ara, en un futur encara serà pitjor, per l'increment de la demanda causada per l'increment de població. ÉS a dir, ens farà falta més aigua encara... i d'on l'aconseguirem? la Nova Cultura està molt bé com a filosofia i inclús a la pràctica, però no resol tots el problemes. Bona prova d'això és el transvàs que es farà ara a Barna.
Llavors que ens passarà? nos la portaran en barco al Delta?
Natros hem de tenir la clau de l'aigua, i hem de lluitar per aconseguir-la, de nos ser així, s'emportaran la que voldran i quan voldran, com ha passat ara.
Publica un comentari a l'entrada