Aquest darrer cap de setmana, vaig rebre un correu electrònic d’un client de Barcelona, que fa molts anys que estiueja a Riumar. Em comentava que estava mirant de comprar-se un xalet a l’Urbanització, ja que troba que ara és bona època per a comprar, a causa de la baixada de preus existent, entre altres motius, per la llei de l’oferta i la demanda. Em diu que no s’acaba de decidir, ja que les notícies que li arriben pels mitjans de comunicació anuncien sovint la desaparició del Delta baix les aigües, i em pregunta alarmat què hi ha de cert en totes aquests premonicions.
Li comento que trobo que ara és un bon moment per a comprar, que dintre d’un any no sé quins preus hi hauran, però ara pot realitzar una bona compra. En quant a la desaparició del Delta, li comento que és simple i purament alarmisme, i que estigui tranquil, que si compra, el seu xalet no acabarà engullit pel mar.
I ja van uns quants... alguns m’ho han dit directament, d’altres a través de les agències immobiliàries. Tenen temor de comprar al Delta, tenen temor de comprar a Riumar. I per què? Perquè determinats científics, i alguns mitjans de comunicació d’abast nacional estan repetint el mateix missatge cada setmana. En quant a alguns d’estos científics, més d’un d’ells potser voldria que fós així, per a fer un Delta més ecològic, mentres a la seva ciutat es van fent fòrums dins del mar i s’estan sobreexplotant els recursos, quedant-se muts davant d’aquests fets. En lo referent als mitjans de comunicació, els privats, cada un amb la seva consciència, a vegades caldria més informació i contrast d’opinions, que no pas explotació mediàtica de determinats temes pera vendre més. En quant als públics, ja és més preocupant la cosa.
El Delta està ferit, però no està mort. Calen inversions, competències, i sobretot voluntat. Cal un establiment de cuadal mínim conitnuu, cal solucionar els problemes de l’entrada i sortida del riu al mar, calen iniciatives per evitar la regressió i la subsidiència. Cal recuperar projectes molt bons tècnicament, que ara estan als calaixos, pel trist motiu que estan fets de quan governava a la Generalitat Convergència. Però aquests projectes continuen allí, als calaixos, i el més preocupant és que no hi ha alternatives. Perdó, el tripartit sí que està donant alternatives, comprar terrenys per a què se’ls vagi tragant el mar. I els mitjans de comunicació públics, que al ser públics, depenen del Govern, anuncien l’Atlàntida. O sigui, que el tripartit enlloc d’aportar solucions, crea alarmisme, alarmisme innecessari, tant alarmisme que sembla que en tot l’estat el Delta sigui l’únic lloc que està en pèrill.
Algú em pot dir: la Generalitat no té competències! Ja ho sé, no té totes les competències. L’Estat és qui té la bossa gran i la major part de competències, i és allí on s’ha d’incidir per a aconseguir solucionar els nostres problemes. El tripartit en 4 anys no ha aportat solucions per al Delta, ni a nivell de la Generalitat, ni a nivell del govern espanyol. Per aquest motiu, aquestes pròximes eleccions seran molt important per al nostre territori, ja que si Convergència és decisiva a Madrid, es traurà la pols dels projectes que hi ha ara dins dels calaixos, i s’aportaran i materialitzaran solucions.
Hi ha dos estils de fer política: els que creen alarmisme i no aporten solucions, i els que sense crear alarmisme treballen per aportar solucions encarant els problemes. Vatros decidiu quins dels dos models us agrada més.
Li comento que trobo que ara és un bon moment per a comprar, que dintre d’un any no sé quins preus hi hauran, però ara pot realitzar una bona compra. En quant a la desaparició del Delta, li comento que és simple i purament alarmisme, i que estigui tranquil, que si compra, el seu xalet no acabarà engullit pel mar.
I ja van uns quants... alguns m’ho han dit directament, d’altres a través de les agències immobiliàries. Tenen temor de comprar al Delta, tenen temor de comprar a Riumar. I per què? Perquè determinats científics, i alguns mitjans de comunicació d’abast nacional estan repetint el mateix missatge cada setmana. En quant a alguns d’estos científics, més d’un d’ells potser voldria que fós així, per a fer un Delta més ecològic, mentres a la seva ciutat es van fent fòrums dins del mar i s’estan sobreexplotant els recursos, quedant-se muts davant d’aquests fets. En lo referent als mitjans de comunicació, els privats, cada un amb la seva consciència, a vegades caldria més informació i contrast d’opinions, que no pas explotació mediàtica de determinats temes pera vendre més. En quant als públics, ja és més preocupant la cosa.
El Delta està ferit, però no està mort. Calen inversions, competències, i sobretot voluntat. Cal un establiment de cuadal mínim conitnuu, cal solucionar els problemes de l’entrada i sortida del riu al mar, calen iniciatives per evitar la regressió i la subsidiència. Cal recuperar projectes molt bons tècnicament, que ara estan als calaixos, pel trist motiu que estan fets de quan governava a la Generalitat Convergència. Però aquests projectes continuen allí, als calaixos, i el més preocupant és que no hi ha alternatives. Perdó, el tripartit sí que està donant alternatives, comprar terrenys per a què se’ls vagi tragant el mar. I els mitjans de comunicació públics, que al ser públics, depenen del Govern, anuncien l’Atlàntida. O sigui, que el tripartit enlloc d’aportar solucions, crea alarmisme, alarmisme innecessari, tant alarmisme que sembla que en tot l’estat el Delta sigui l’únic lloc que està en pèrill.
Algú em pot dir: la Generalitat no té competències! Ja ho sé, no té totes les competències. L’Estat és qui té la bossa gran i la major part de competències, i és allí on s’ha d’incidir per a aconseguir solucionar els nostres problemes. El tripartit en 4 anys no ha aportat solucions per al Delta, ni a nivell de la Generalitat, ni a nivell del govern espanyol. Per aquest motiu, aquestes pròximes eleccions seran molt important per al nostre territori, ja que si Convergència és decisiva a Madrid, es traurà la pols dels projectes que hi ha ara dins dels calaixos, i s’aportaran i materialitzaran solucions.
Hi ha dos estils de fer política: els que creen alarmisme i no aporten solucions, i els que sense crear alarmisme treballen per aportar solucions encarant els problemes. Vatros decidiu quins dels dos models us agrada més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada