Potser sigue que s'apropa l'11 de setembre, potser sigue pels últims aconteixements que han passat, potser sigui per la pèrdua de prestigi internacional, potser sigui que els governs amics ens tracten pitjor que mai, potser potser potser... No és solament una causa, són diverses que s'ajuntent i que em fan sentir tristor, tristor per veure com no tant poc a poc, Catalunya i el seu fet identitari s'esvaeixen dintre de la España Plural.
És preocupant el descontentament que té actualment de la ciutadania i la societat civil. És preocupant que crítics i columnistes catalans escriguen dia sí, dia també sobre el malestar que regna en el nostre país... I trobo que això hauria de canviar.
Potser, i jo el primer, hauriem de tornar a repasar els nostres llibres d'història, llegir i tornar a llegir als nostres clàssics, a veure si d'aquesta manera més d'un recupera la seva consciència nacional perduda, pel benestar i els despatxos...
Una Renaixença, una nova redefinició per als nous temps del nacionalisme, un full de ruta ambiciós i realista. Sobretot ambiciós... i realista.
Hem de redifinir també l'actitut vers als governs espanyols, dóna igual qui governe, PSOE i PP són dos cares de la mateixa moneda. No valen ni els governs amics.
Recordem qui sóm i pensem que volem ser, i si hem de canviar alguna cosa en el nostre plantejament, com a catalans que sóm.
