Resulta curiósa la perspectiva de determinats fets, i el seu reflexe de cara a la societat. Si dos persones fan la mateixa cosa, utilitzant els mateixos mitjans, en teoria, el resultat hauria de ser el mateix, o almenys seria el normal. En el nostre país això que sembla tan bàsic i elemental no succeeix d'aquesta manera, i permeteu-me que us ho explique:
Al Congrés, per a elecció del President d'aquest Ens, els diputats tenien 3 paperetes: una amb el nom de Bono, una altra amb el de la candidata del PP, i un altra per a votar en blanc. Doncs bé, Esquerra i Convergència han fet el mateix, o sigui, votar en blanc, ja que no hi ha la possibilitat de votar en contra.
Si els dos partits han fet el mateix, per què des de determinants sectors i sectors mediàtics neguen aquesta evidència? Sí, hem votat que no a Bono, no a un president del Congrés anticatalanista, que sempre ha aprofitat l'ocasió per a desqualificar-nos, mentre la seva comunitat autònoma treia profit de la solidaritat i de l'esforç dels catalans.
I repeteixo, on està Monty, Chacón y Cía? On estan els seus flamants 25 diputats?
Davant de presidents desapareguts, autoritat. Davant de partits que no poden governar perquè estan immersos en lluites internes, seriositat. Davant de partits que abans eren anti-tot, i ara són els màxims defensors del sí sense condicions, responsabilitat. Davant de governs ineficaços, Convegència, i per extensió Convergència i Unió.
